Junta Central Fallera
“La meua casa feia molt bona oloreta, tot estava ple de flors”. Entre rams i centres de flor, la família Soler Casas va vore com la seua casa es convertia en un vertader escenari de princeses. A cada missatge, cada flor, s'amagaven les paraules de familiars, amics i fallers que volien recolzar i viure al costat de Sofia eixe meravellós dissabte de gener.
“A la meua casa hi havia molta gent, però tots estaven molt feliços” Així ha retingut a la seua memòria la nostra Fallera Major Infantil de València, les hores abans de rebre la seua banda. I què menja una Fallera Major el dia de la seua exaltació? En el cas de Sofia, un dels seus plats favorits, pizza. “La meua mare va dir, que fóra alguna cosa ràpida que teníem moltes coses que fer i jo estava encantada”, diu la xiqueta.
Amb l'arribada de perruquers, fotògrafs, indumentaristes… el dia començava a agafar forma. El color del seu vestit sol estava en poder dels seus pares i indumentarista, encara que les seues companyes de la cort apostaven entre verd o blau.
A les 16:00h ja estaven totes allí, a casa de Sofia, amb el millor dels seus somriures. Sofia, ens confessa, que se sentien molt orgulloses i contentes de rebre la banda. De fet, després d'eixir del Palau, afirmaven: “Ara sí, per fi, som la Cort d'Honor, ja tenim la nostra banda”.
D'este moment, Sofia recorda amb precisió les paraules de l'alcalde la ciutat, Joan Ribó. “T'agrada, Sofia? (li va dir l'alcalde mostrant-li la banda), al que ella va respondre: “La veritat, m'encanta”.
“Quan vaig pujar a l'escenari, pensava en l'any passat. Jo estava a les butaques com a Fallera Major Infantil de la meua falla. Però, no és el mateix estar ací, que dalt. Quan pases pel corredor, et trobes molt orgullosa de representar a tants xiquets”, recorda Sofia.
Entre les anècdotes de la seua exaltació, el moment en què es va fer un xicotet tall al dit abans d'eixir pel corredor del Palau. “Em vaig posar molt nerviosa perquè m'eixia una miqueta de sang i no volia tacar-me el vestit”, compte Sofia amb somriure de complicitat. “També em va encantar el mantenidor, ho va fer genial perquè ens va fer sentir les protagonistes, com als seus contes”.
I com a millor record, la Basílica. El moment de besar la mà de la Verge. “No podia creure que jo estiguera ahí, al costat d'Alicia. Va ser un moment màgic”.
El dia va ser llarg, intens i carregat d'emocions. De matinada, en arribar a casa i llevar-se el vestit, Sofia li va dir als seus pares: Parlem del que ha passat hui? Els seus pares, preocupats li van preguntar. “Què ha passat?, i ella va respondre: Home la meua exaltació! Vull recordar-ho tot per a no oblidar-ho mai.