Alejandro Santaeulalia i Dulk: la barreja del mestratge i el llenguatge plàstic

Coneix als artistes de la falla municipal 2021

Alejandro Santaeulalia + Dulk

L’artista faller Alejandro Santaeulalia no necessita cap presentació. Fill de Miguel Santaeulalia, ha sigut com els seus germans artesans de renom que sempre s’han caracteritzat per les falles grans i coloristes. Alejandro està a l’ofici més de 25 anys, i va començar, com no podia ser d’altra forma, de la mà del seu pare, fent les falles de la comissió del barri del Carme, Na Jordana.

A la seua trajectòria, Santaeulalia ha plantat en diferents seccions i demarcacions. La primera falla gran en solitari va ser l’any 2000, a la comissió Monestir de Poblet-Aparici Albiñana (l’Antiga); i més endavant en falles com Ramiro de Maeztu-Lleons; Regne de València-Duc de Calàbria; o Mestre Gozalbo-Comte d’Altea. També a plantat Fogueres a les festes germanes de la ciutat d’Alacant, les Fogueres de Sant Joan, a la Foguera la Ceràmica.

Per a Alejandro Santaeulalia, la Plaça de l’Ajuntament no és cap novetat: va plantar a 2003 i 2005, i a 2012 i 2013 juntament amb l’artista faller Vicent Llàcer. Per això, amb l’experiència dels anys anteriors, i amb les ganes d’oferir al públic una falla diferent, s’ha presentat com a candidat a realitzar la falla municipal 2021.

El seu projecte, afirma que no deixarà indiferent a ningú. I esque Alejandro s’ha rodejat de l’artista internacional valencià “Dulk” per presentar un projecte molt original. Evidentment, no vol oferir molts detalls d’aquest de moment, però assegura que serà: «una falla molt acolorida, amb molt bona composició i un missatge molt potent».

Antonio Segura Donat (DULK)

Dulk va nàixer a València on encara viu hui dia. Dulk és un artista d'ús múltiple. Entre l'art urbà, el dibuix, la pintura, l'escultura, cada mitjà és un desafiament que enfronta amb plaer i determinació. El seu art ha evolucionat de manera notable en els últims anys, però la seua essència sempre ha sigut la mateixa. Els seus mons naturalistes ens mostren un paisatge temàtic tragicòmic i surrealista ple de detalls, a vegades real a vegades ficció però sempre convidant-nos a submergir-nos en ells.

Les seues composicions recreen ambients biològics involucrats en conceptes antagònics. Amb una paleta cromàtica suau, Dulk crea un escenari narratiu oníric ple de personatges, que és la primera visualització que transmet bellesa i calma, però que ens portarà a un significat més profund en les següents observacions.

L'evolució artística del treball es projecta més enllà de la perfecció de la tècnica i els detalls que conviden a perdre's o els espais on pot deixar-se portar. L'estudi ha portat a la posterior incorporació a un llenguatge plàstic, dotant a les creacions de l'autonomia que permet a l'espectador ser lliure en el diàleg amb el treball i compartir amb ell una història oberta.