• Enlace Slider home mascletás (8)

Junta Central Fallera

Falles en el món

El lema de la falla municipal 2016, Fallas en el Mundo, es un homenaje a los artistas falleros extendido también a los artistas valencianos de diferentes profesiones artesanas (cerámica, indumentaria, calzado, orfebrería, mueble, etc.) a través del carácter creativo y artístico que impregna al pueblo valenciano.

 

El lema de la falla municipal 2016, Fallas en el Mundo, es un homenaje a los artistas falleros extendido también a los artistas valencianos de diferentes profesiones artesanas (cerámica, indumentaria, calzado, orfebrería, mueble, etc.) a través del carácter creativo y artístico que impregna al pueblo valenciano.

La falla juega un papel aglutinador entre las Fallas y la sociedad a través de sus escenas, que son varias figuras a gran tamaño de las fallas más recordadas de la actual plaza del Ayuntamiento, y a su vez son obras de arte que forman parte del patrimonio artístico mundial en diversos países: la Torre Eiffel, la Estatua de la Libertad, el Concorde, y el David y el Moisés, ambas esculturas de Miguel Ángel.

Homenatge als Artistes Fallers

Els artistes estan representats per una gegantesca figura central, que té el seu origen en un projecte que el propi Manolo García li presentà —i fou acceptat inicialment per al seu estudi— a l’Alcaldessa en març de 2007. Este consistia en la mateixa figura, però amb una altura original de 30 metres i realitzada en acero, per a col·locar-se en la rodona de la Ronda Nord que enfronta a l’avinguda de Joan XXIII. Este projecte original fou dissenyat pel prestigiós il·lustrador Rafael Contreras Juesas, autor de diversos cartells oficials de Falles.

Anem a recordar les falles originals en las que s’ha basa, realitzant un breu repàs històric:

Torre Eiffel (1966)

La Torre Eiffel es una estructura de hierro diseñada por Maurice Koechlin y Émile Nouguier y construida por el ingeniero Alexandre Gustave Eiffel para la Exposición Universal de Paris del año 1889. Fue durante años la estructura más elevada del Mundo con 324 metros de altura.

Este principal monumento francés ya había sido reproducido a escala menor pero como remate en dos fallas, en concreto para la Plaza de Mariano Benlliure (1929) y para Cuenca-Gran Vía Fernando el Católico (1964). En 1966, el artista José Barea Sánchez volvió a tomar esta construcción como elemento principal de una falla, esta vez para la de la Plaza del Caudillo.

Obviamente fue reproducida a escala menor, siendo una décima parte de la original. Y aunque inicialmente se anunció en prensa que mediría 37 metros de altura, al final debió quedarse en 32 metros —algo más del doble de lo que medirá la de este 2016—. El lema de la falla ya lo decía todo: Ahí queda eso (“Ahí queda aixó”). Y es que con las cifras del material utilizado en sus dos meses de construcción, no fue para menos: 24.000 kilos de madera, 22.000 tornillos y 350 tableros de madera, que dieron como resultado final una construcción de 25 toneladas de peso. Como curiosidad, se podía acceder por una escalera lateral al primer piso donde era habitual que hubiera un bar para poder tomar algo.

Todo un alarde de ingeniería, que en la prensa de la época fue considerada como una falla “moderna”, y en el que participó un amplio equipo de taller formado por Ramón Navarro, Manuel Oliver, Antonio Martín, Juan Barea, Antonio Monforte, y los carpinteros Toni García, Germán Hernández y José Morató.

Por debajo, las escenas representadas por ninots, giraban en torno a temas relacionados con París: el típico baile del can-can, “si vas a París, papa”, el baile de los apaches, y los artistas vanguardistas del barrio bohemio de la Ville Lumiere.

Estatua de la Libertad (1973)

La Estàtua de la Llibertat —el nom oficial és La llibertat il·luminant el Mon— és una escultura que fou regalada pels franceses als americans en 1886 para commemorar la seua independència i com a símbol d’amistat entre les dos nacions. És obra de l’escultor francès Frédéric Auguste Bartholdi sobre una estructura interna de l’enginyer Alexandre Gustave Eiffel, i fou instal·lada sobre una illa a l’entrada del port de la ciutat de Nova York.

La falla que se plantà en l’any 1973 en la antiga plaça del Cabdill tenia per lema La Llibertat que, amb un pressupost de 1.100.000 pessetes, fou realitzada per l’artista faller Vicente Luna Cerveró i la gent que composava el seu taller en aquell moment. L’original neoyorquí només fou 16 metres mes alt que la falla —aproximadament la meitat—, ja que segons la premsa de la època, la figura de la Llibertat tenia 25 metres d’alçària que, recolzada en una base de 5 metres, donaren un altura total de la falla de 30 metres.

La magnitud del projecte començà amb la maqueta realitzada a escala, d’uns dos metres d’altura. La figura de l’estàtua hagué que ser realitzada en deu peces diferents que serien unides en la plantà. I en concret, per a la peça modelada del cap s’utilitzaren 7 tones de barro.

En la seua base, la falla comptà amb 30 ninots —alguns de fins quatre metres d’altura—, que se dividiren en varies escenes que representaven diferents maneres que tenia la falta de llibertat de manifestar-se en nostra societat en forma de dependència fins un possible estadi d’esclavitud: la dona respecte a la moda; el borratxo, a la beguda; el futbolista, al seu club de futbol; el jugador, al joc d’atzar; l’àvar, a la seua obra; l’avió, al carburant i els pirates aeris; la quasi nul·la llibertat del Rei; els homes de negocis, al telèfon; l’amant dels animals —en concret gossos— que viu inclús encadenat a ells; i el jou del matrimoni que unix a l’home i la dona. En resum, la llibertat és una utopia per a tots.

Concorde (1981)


El Concorde era un avió supersònic que va ser producte del treball conjunt —d’on prové el seu nom com a concòrdia entre països pel desenrotllament— de les empreses Aérospatiale (francesa) i British Aircraft Corporation (britànica). Van estar volant 14 avions entre els anys 1976 i 2003. Este avió, considerat un prodigi de l'enginyeria, era capaç de tardar la mitat a fer un recorregut que un avió convencional

L'avió com a peça principal de la falla de la llavors Plaça del País Valencià va ser triat per l'auge i èxit que va tindre l'avió i, amb l'excusa del seu nom, satiritzar les escenes d'enfrontaments i atacs entre camioners espanyols i agricultors francesos que van protagonitzar l'estiu de 1980 com a senyal de protesta contra la venda més barata de productes espanyols en mercats francesos. D'ací que el lema de la falla Concorde... Concòrdia? invitara a una possible concòrdia entre ambdós països, i en general entre els pobles i els països de tot el món

Amb un pressupost de 5 milions de pessetes, totes les escenes giraven en al concepte de la concòrdia: les autoritats espanyoles inviten a una paella al president francés perquè es comprometa que respectaran els nostres productes. Mentrestant, la crítica al veto francés es va representar per mitjà d'un bou s'ix de la ventrada i arremet contra un camell carregat de taronges valencianes. Tres espanyols —una frutera, un pescador i un llaurador—, fugen per a evitar ser atropellats. Un matrimoni divorciat es dona l'esquena a l'espera d'una possible concòrdia. I en la sala d'espera de l'aeroport, esperen diversos projectes parats per a la ciutat de València

David (1991)

El David és una escultura realitzada entre els anys 1501 i 1504 per l'artista italià Miguel Ángel Buonarroti. Esta obra cima del renaixement representa al rei David en el moment d'enfrontar-se al gegant Goliat i va ser concebuda per a la catedral —Duomo— de Santa Maria dei Fiore (Florència). Està construïda en marbre blanc, amb un pes de 5.572 kg. i 5,17 metres d'altura —algo menys que la reproducció com a escena d'este 2016—.

En la terreta de l’art fou el lema escollit per l’artista faller José Martínez Mollá per a la falla municipal plantada en la Plaça de l’Ajuntament i que tingué un preu de 15 milions de pessetes. A diferència de les anteriors reproduccions comentades, esta ho va ser a una escala major, ja que la figura del David mesurava 20 metres d'altura, per la qual cosa va ser considerada en el seu moment la figura-remat més gran plantada en falles. L'altura total de la falla va ser de 28 metres, ja que el David s'elevava sobre un gran pedestal.

La idea general del projecte va ser del propi artista José Martínez Mollá, ja que este té gran admiració per l'obra de l'artista italià, i li serví com a eix central per a estendre el tema com un homenatge a l'art valencià. Tal és la devoció, que per a la reproducció a escala de la maqueta va estar sis mesos.

També va destacar la col·laboració de l'artista Manolo García en la planificació i dissecció de l'acabament en diferents peces de grans mides, i del pintor Daniel López, que va aconseguir que la figura lluïra a l'aconseguir reproduir amb enorme fidelitat la tonalitat marmòria de l'original.

Les escenes reflectien diferents tipus de “l’art autòcton". En primer lloc un homenatge al pintor valencià Sorolla; l'art comercial dels grans magatzems per a menjar-se al xicotet comerç; la disputa entre l'art clàssic i l'avantguardista, representada per la disputa dels polítics en l'elecció del model de falla municipal, o la boda en què es conjuga l'art clàssic (els nóvios eren Santa Caterina i el Miquelet) amb l'art avantguardista (els padrins eren la Pantera Rosa i l'IVAM); i finalment l'art dels polítics, amb les seues pràctiques per a aconseguir el vot en les eleccions municipals.

Moisés (2014)

 

El Moisés és una escultura realitzada entre els anys 1513 i 1515 per l'artista italià Miguel Ángel Buonarroti. Representà a la figura bíblica de Moisés i està realitzada en marbre blanc. Encara que originàriament es va encarregar per a la tomba del papa Julio II en la Basílica de Sant Pere (Vaticà) , al final es va col·locar en l'església de Sant Pietro in Vincoli (Roma).

La falla municipal de la Plaça de l’Ajuntament de l’any 2014 portava per lema El decàlec del valencià, i que l’artista faller Manolo García reproduí fidelment l’escultura renaixentista de Miguel Ángel amb un cost de 170.000 €.

  • 001
  • 002
  • 003
  • 004
  • 005
  • 006
  • 007
  • 008
  • 009
  • 010
  • 011
  • 013
  • 014
  • 015
  • 016
  • 017
  • 018
  • 019
  • 020
  • 021
  • 022
  • 023
  • 024
  • 025
  • 026
  • 027
  • 028
  • 029
  • 030

 

Javier Mozas
Delegació d’Arxiu-Biblioteca-Publicacions

Fallas
Junta Central Fallera
Avenida de la Plata 117
46006 Valencia (ESPAÑA)
Teléfono 963 521 730
Horario: 17h a 20h

Junta Central Fallera informa sobre l'ús de les cookies en la seua pàgina web.

Llegir més

Accepte