<\/p>\n
Con este emotivo discurso, las Falleras Mayores de Valencia, Carmen y Marta, se han despedido en el Roig Arena del mundo fallero.<\/p>\n
<\/p>\n
Val\u00e8ncia, gr\u00e0cies!<\/strong><\/p>\n Gr\u00e0cies per ensenyar-nos qu\u00e8 ha significat representar-te.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Hui et parlem a tu, Val\u00e8ncia,<\/strong><\/p>\n A tu\u2026 i a tots vosaltres.<\/p>\n <\/p>\n Perqu\u00e8 Val\u00e8ncia la feu vosaltres: els que cada dia li doneu vida, els que, des d\u2019aquell 13 d\u2019octubre, heu estat al nostre costat.<\/strong><\/p>\n Hui, si ens permeteu, volem mirar-vos especialment als ulls. A vosaltres, als fallers i falleres.<\/p>\n <\/p>\n Bona nit, Marta.<\/strong><\/p>\n Bona nit, Carmen.<\/p>\n Molt bona nit, Val\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Diuen que els ulls s\u00f3n el reflex de l\u2019\u00e0nima. Transmeten i diuen tantes coses\u2026<\/p>\n Per aix\u00f2, deixeu-nos que hui els mirem. <\/strong><\/p>\n Mirem a tots eixos ulls que ens han parlat sense dir una paraula\u2026 <\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 cada volta que els hem mirat, hem sentit pau, companyia i refugi.<\/p>\n Val\u00e8ncia, deixa\u2019ns que et mirem als ulls.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Als ulls d\u2019Algir\u00f3s,<\/p>\n als de Benicalap i als de Campanar,<\/strong><\/p>\n als de Bot\u00e0nic-La Petxina,<\/p>\n i als de Camins al Grau.<\/strong><\/p>\n Mirem als mediterranis de Malva-rosa-Cabanyal-Beter\u00f3,<\/p>\n als de Pla del Remei-Gran Via,<\/strong><\/p>\n als de Quatre Carreres,<\/p>\n als de Patraix,<\/strong><\/p>\n i als de Rascanya.<\/p>\n Als de la Val\u00e8ncia mora de Russafa,<\/strong><\/p>\n als del Carme,<\/p>\n i als del Pilar-Sant Francesc.<\/strong><\/p>\n I, per descomptat, als de Sa\u00efdia,<\/p>\n als de Jes\u00fas,<\/strong><\/p>\n M: i als de la Creu Coberta.<\/p>\n C: Sense deixar de mirar als de Mislata,<\/strong><\/p>\n als de Benim\u00e0met-Burjassot-Beniferri,<\/p>\n i als de Poblats al Sud.<\/strong><\/p>\n Als mariners del Canyamelar-Grau-Natzaret,<\/p>\n als de l\u2019Olivereta,<\/strong><\/p>\n i als de la Seu-Xerea-El Mercat.<\/p>\n I tamb\u00e9 als de Pla del Reial-Benimaclet,<\/strong><\/p>\n als de Quart de Poblet-Xirivella,<\/p>\n i als de la nostra benvolguda<\/strong><\/p>\n Roqueta-Arrancapins.<\/strong><\/p>\n Hui mirem a tots, per\u00f2, sobretot, als ulls dels fallers. <\/strong><\/p>\n Hui et mirem a tu, Val\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8, en realitat, no parlem nom\u00e9s de 26 sectors, sin\u00f3 de mil rostres que mai ens heu fallat.<\/p>\n I si hui ens costa acomiadar-nos, \u00e9s perqu\u00e8 vosaltres heu convertit este somni en una realitat encara m\u00e9s bonica del que mai haur\u00edem pogut imaginar.<\/strong><\/p>\n Ens heu fet sentir volgudes, respectades i, sobretot, a casa.<\/p>\n Gr\u00e0cies per no soltar-nos mai de la m\u00e0. <\/strong><\/p>\n I si alguna cosa ens emportem d\u2019este any, no s\u00f3n nom\u00e9s les fotografies, ni els actes, ni els moments.<\/p>\n Ens emportem les persones.<\/p>\n Perqu\u00e8, al final, Val\u00e8ncia no ser\u00e0 all\u00f2 que hem viscut, sin\u00f3 les persones amb qui ho hem viscut.<\/strong><\/p>\n I algun dia, quan el temps passe i les Falles tornen a caminar al ritme de sempre\u2026<\/p>\n Sabem que tancarem els ulls i tornarem a sentir-vos. <\/strong><\/p>\n I entendrem que el m\u00e9s gran que ens ha regalat Val\u00e8ncia no ha sigut representar-la, sin\u00f3 haver tingut el privilegi de sentir-nos representades per vosaltres.<\/strong><\/p>\n Aix\u00ed que no diguem adeu. Diguem gr\u00e0cies.<\/p>\n Gr\u00e0cies per haver-nos deixat formar part de la vostra hist\u00f2ria.<\/strong><\/p>\n I quan d\u2019ac\u00ed a molts anys alg\u00fa ens pregunte qu\u00e8 va significar ser Falleres Majors de Val\u00e8ncia, potser no sabrem explicar-ho amb paraules.<\/p>\n Per\u00f2 el mirarem als ulls\u2026 i pensarem en vosaltres. I sabrem qu\u00e8 va significar haver-vos estimat.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I despr\u00e9s d\u2019haver mirat als ulls de tants fallers i falleres\u2026 ara els nostres ulls busquen unes mirades molt concretes.<\/strong><\/p>\n Unes que reconeixer\u00edem entre milers.<\/p>\n Les mirades dels nostres.<\/strong><\/p>\n Ara s\u00ed\u2026 tornem a casa.<\/p>\n Tornem all\u00ed on tot va comen\u00e7ar. <\/strong><\/p>\n Al nostre sector, la Roqueta-Arrancapins.<\/p>\n <\/p>\n Jo torne a Alberic-Heroi Romeu, la meua falla.<\/p>\n Torne buscant eixes mirades que conec tan b\u00e9.<\/p>\n Les dels que han estat al meu costat des del principi, les dels que m\u2019han vist cr\u00e9ixer.<\/p>\n S\u00e9 que m\u2019heu trobat molt a faltar\u2026 i jo tamb\u00e9 a vosaltres.<\/p>\n He viscut un any que mai oblidar\u00e9, he conegut molt\u00edssima gent i he tingut la sort de representar la festa que m\u00e9s vull.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha un lloc al qual sempre he de tornar… Torne a Alberic.<\/p>\n <\/p>\n I jo tamb\u00e9 torne a ma casa. A Convent de Jerusalem.<\/strong><\/p>\n Torne a buscar els ulls de la meua gent. <\/strong><\/p>\n Eixes mirades que ja estaven all\u00ed abans que tot a\u00e7\u00f2 comen\u00e7ara i que s\u00e9 que continuaran estant quan tot acabe.<\/strong><\/p>\n Hui torne diferent de com me\u2019n vaig anar. <\/strong><\/p>\n Per\u00f2 hi ha coses que no han canviat.<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 torne a mirar-vos als ulls\u2026 i all\u00ed torne a trobar a la Carmen de sempre. La que sempre ha sabut que, passara el que passara, acabaria tornant.<\/strong><\/p>\n A Convent. A la meua falla. A ma casa.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I all\u00ed estaran pap\u00e0, mam\u00e0, Salva, Borja i \u00c1lvaro\u2026<\/p>\n Els ulls que conec de mem\u00f2ria.<\/p>\n Els que m\u2019han cuidat sempre i els que, durant este any, han estat en cada instant.<\/p>\n Perqu\u00e8 els vostres han sigut sempre els primers ulls que he buscat. Vos estime!<\/p>\n <\/p>\n Per a mi tamb\u00e9 estaran uns ulls que conec de mem\u00f2ria. <\/strong><\/p>\n Uns que mai han apartat la mirada.<\/strong><\/p>\n Les meues tres C: Carlos, Carmen i Carlos.<\/strong><\/p>\n Vull demanar-vos que continueu mirant-me. <\/strong><\/p>\n Que els vostres siguen els ulls que em guien quan esta aventura acabe, els que em recorden d\u2019on vinc i els que m\u2019acompanyen cap a on vaig.<\/strong><\/p>\n I quan deixe de ser la mirada que busca Val\u00e8ncia\u2026 jo continuar\u00e9 buscant, entre la gent, la vostra. <\/strong><\/p>\n La de la meua fam\u00edlia. Vos vull.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Fam\u00edlia que ha crescut molt Carmen, s\u2019ha multiplicat.<\/p>\n 24 fam\u00edlies m\u00e9s que la festa ens ha regalat.<\/strong><\/p>\n Les que han esperat, han cuidat i han celebrat cada instant amb nosaltres.<\/p>\n Gr\u00e0cies per haver-nos obert tamb\u00e9 les portes de les vostres cases. Este any, la fam\u00edlia se\u2019ns ha fet molt m\u00e9s gran.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I ja que parlem de les nostres cases Marta\u2026 no podem oblidar a una altra que enguany tamb\u00e9 ha sigut nostra. <\/strong><\/p>\n La casa gran. La de tots els fallers. <\/strong><\/p>\n Una casa que ens ha obert les portes, per\u00f2 sobretot, els bra\u00e7os.<\/strong><\/p>\n Gr\u00e0cies per cuidar-nos, per mimar-nos i per fer-nos sentir tan especials.<\/p>\n <\/p>\n I entre totes les mirades d\u2019esta casa, hui en busquem una que trobem a faltar.<\/p>\n Santi Andreu\u2026 hui nom\u00e9s volem mirar-te als ulls i dir-te: t\u2019esperem.<\/strong><\/p>\n I a tots vosaltres gr\u00e0cies pel regal m\u00e9s gran que li feu a les Falles, el vostre temps.<\/strong><\/p>\n Gr\u00e0cies, fam\u00edlia de Junta Central Fallera.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I gr\u00e0cies a les nostres festes germanes, en especial, a Alacant i Castell\u00f3.<\/p>\n Perqu\u00e8 enguany tamb\u00e9 vos hem mirat als ulls.<\/p>\n Als de Valentina i Leire, i als d’Ana.<\/p>\n I tamb\u00e9 als d\u2019Adriana i Mar\u00eda, i als de Clara.<\/strong><\/p>\n I mirant-vos, hem descobert que les Fogueres, les Gaiates i les Falles tenen llums diferents\u2026 per\u00f2 una mateixa mirada: la de qui estima, cuida i mant\u00e9 vives les seues tradicions.<\/strong><\/p>\n Gr\u00e0cies per deixar-nos mirar la vostra festa des de tan prop\u2026<\/p>\n I per mirar sempre a Val\u00e8ncia com una germana.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I si passem per la pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament.<\/strong><\/p>\n All\u00ed, Val\u00e8ncia es movia davant dels nostres ulls.<\/p>\n Gr\u00e0cies, Mario, per mirar la ciutat amb la innoc\u00e8ncia dels xiquets i convertir-la en falla.<\/p>\n Gr\u00e0cies per fer que els nostres cors tamb\u00e9 es mogueren.<\/p>\n I, presidint la pla\u00e7a, una mirada que jo s\u00e9 que no oblidar\u00e9 mai: la de Chaplin.<\/strong><\/p>\n Una mirada que va vore passar artistes fallers, m\u00fasics, pirot\u00e8cnics, indumentaristes, poetes\u2026<\/strong><\/p>\n Vicent, Alejandro\u2026 gr\u00e0cies per posar-li nom i rostre al meu somni de la manera que jo sempre havia somiat: en forma de falla.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I d\u2019eixa pla\u00e7a, hi ha una mirada que tamb\u00e9 volem buscar. <\/strong><\/p>\n La de Mar\u00eda Jos\u00e9. La nostra alcaldessa.<\/strong><\/p>\n Gr\u00e0cies per fer-nos tot tan f\u00e0cil, per la teua proximitat i per tots els consells.<\/p>\n Per\u00f2 sobretot, gr\u00e0cies per una cosa molt m\u00e9s bonica: deixar sempre el c\u00e0rrec a un costat i regalar-nos sempre la persona.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I ara, volem mirar-vos a vosaltres.<\/strong><\/p>\n Als ulls de les 73 xiquetes i de les 73 dones que hui esteu ac\u00ed.<\/p>\n Somiant que el vostre nom, d\u2019ac\u00ed a molt poc, comence a formar part<\/strong> de la hist\u00f2ria de les Falles.<\/p>\n I sabem que trobarem en eixes elegides, parelles tan incre\u00efbles com les que hem tingut Carmen i jo.<\/p>\n Perqu\u00e8 creieu-nos, hem sigut molt afortunades.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Trobarem una parelleta com Aitana i Alba, dos xiquetes que tenen eixa manera tan seua de fer millor qualsevol dia.<\/p>\n Perqu\u00e8 Aitana t\u00e9 eixe somriure que no fa soroll, per\u00f2 que sempre aconsegueix alegrar-te.<\/p>\n I Alba, eixa manera de cuidar-nos i fer-nos sentir b\u00e9 sense necessitat de dir massa.<\/p>\n <\/p>\n Com Mar i Marta, dos amigues amb qui, simplement, la vida \u00e9s millor.<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 Mar \u00e9s t\u00edmida, per\u00f2 tan aut\u00e8ntica que, quan la necessites, sempre est\u00e0.<\/strong><\/p>\n I Marta \u00e9s l\u2019eleg\u00e0ncia feta fallera i la rialla m\u00e9s contagiosa de tota la festa.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com Martina i Vega, que han fet este any encara m\u00e9s bonic.<\/p>\n Perqu\u00e8 Martina sempre tenia una abra\u00e7ada preparada just quan m\u00e9s falta feia.<\/p>\n I Vega\u00a0 que em recordava la sort que tenim de viure tot a\u00e7\u00f2 juntes.<\/p>\n <\/p>\n Com Marta i Zoe, dos mirades blaves, mediterr\u00e0nies, que durant tot l\u2019any han estat pendents de mi.<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 Marta sempre t\u00e9 el consell perfecte: sap qu\u00e8 dir i, sobretot, quan dir-ho.<\/strong><\/p>\n I Zoe, amb eixa mem\u00f2ria prodigiosa, sempre sap qu\u00e8 falta i qu\u00e8 necessites.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com Daniella i Claudia, dos xiquetes que han deixat la seua empremta.<\/p>\n Perqu\u00e8 Daniella m\u2019ha inspirat amb la seua manera de saber estar, sempre elegant i pendent de les altres.<\/p>\n I Claudia t\u00e9 un cor enorme, d\u2019eixos que es noten en cada detall i en cada gest.<\/p>\n <\/p>\n Com Virginia i Laura, la calma i la revoluci\u00f3. Una combinaci\u00f3 que ho ompli tot de vida.<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 Virginia \u00e9s d\u2019eixes persones que nom\u00e9s cal mirar als ulls per saber que mai et fallaran.<\/strong><\/p>\n I a Laura ja la coneixia, i enguany nom\u00e9s m\u2019ha confirmat que amb ella la confian\u00e7a sempre est\u00e0.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com Jimena i Jimena. Un mateix nom i dos formes molt diferents de fer especial qualsevol moment.<\/p>\n Perqu\u00e8 Jimena Momp\u00f3 t\u00e9 eixa il\u00b7lusi\u00f3 que es contagia i fa que tot es visca m\u00e9s intensament.<\/p>\n I Jimena Noguera \u00e9s un polvor\u00ed, per\u00f2 sobretot, d\u2019eixes persones que saben escoltar amb el cor.<\/p>\n <\/p>\n Com Anabel i Daniela, la frescor i la serenitat. Dos maneres igual de boniques de voler les Falles.<\/strong><\/p>\n I Anabel \u00e9s casa, estima i humilitat. D\u2019eixes persones que et fan sentir que sempre tens on tornar.<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 Daniela sap d\u2019on ve, qu\u00e8 representa i el valor de la banda que porta.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com N\u00faria i Olga, dos persones que fan equip sense necessitat de demanar-ho.<\/p>\n Perqu\u00e8 N\u00faria t\u00e9 eixa calma que, enmig de tants nervis, ha sigut un refugi per a totes.<\/p>\n I Olga sempre est\u00e0 pendent de tot i de totes, fent que qui est\u00e0 al seu costat se senta important.<\/p>\n <\/p>\n Com Ani i Paula. Dos formes molt paregudes de sentir, de riure i de viure.<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 Ani \u00e9s vitalitat, positivisme\u2026 i \u00e9s Roqueta. D\u2019eixes persones que arriben i ho omplin tot.<\/strong><\/p>\n I Paula \u00e9s alegria i eixa complicitat que sempre he sabut que estava ac\u00ed.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com Lola i Mar\u00eda, amb qui qualsevol moment acabava trobant una rialla.<\/p>\n Perqu\u00e8 Lola ens recorda que les coses m\u00e9s boniques van sempre acompanyades d\u2019un bon somriure.<\/p>\n I Mar\u00eda sempre ha estat pendent de mi, trobant la manera de fer-me sentir b\u00e9.<\/p>\n <\/p>\n I com Paula i Vega, les meues escuderes. Sempre un pas per davant, per\u00f2 sempre al meu costat.<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 Paula \u00e9s protectora, amiga i d\u2019eixes persones que cuiden els seus de veritat.<\/strong><\/p>\n I Vega t\u00e9 eixa serenitat, eleg\u00e0ncia i respecte que sempre acaba aportant tranquil\u00b7litat.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n 12 parelles que sempre es trobaran en les seues mirades.<\/p>\n I entre tots eixos ulls, tamb\u00e9 esperem trobar uns altres.<\/strong><\/p>\n Els de la xiqueta que portar\u00e0 esta joia que jo porte hui.<\/p>\n La de Fallera Major Infantil de Val\u00e8ncia.<\/p>\n La mirada m\u00e9s innocent de la festa, l\u2019alegria i el futur de tots els xiquets fallers.<\/p>\n I els de la dona que portar\u00e0 esta banda que jo porte hui. <\/strong><\/p>\n La de Fallera Major de Val\u00e8ncia<\/strong>.<\/p>\n I que, quan la trobe d\u2019ac\u00ed a uns mesos, puga dir-li mirant-la als ulls \u201cara ja s\u00e9 per qu\u00e8 eres tu\u201d.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 abans d\u2019acabar\u2026 Marta i jo volem detindre\u2019ns un instant i mirar, per \u00faltima vegada des d\u2019ac\u00ed, les nostres Corts d\u2019Honor.<\/strong><\/p>\n Les que durant tot un any ens han tranquil\u00b7litzat, han rigut i han plorat amb nosaltres.<\/p>\n Les que ens han sostingut moltes vegades sense necessitat de dir una sola paraula.<\/strong><\/p>\n I ara que torneu a casa, deixeu-nos dir-vos amb el cor: gr\u00e0cies.<\/p>\n Gr\u00e0cies per haver caminat sempre al nostre costat i per haver sigut el regal m\u00e9s bonic que ens ha fet Val\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n I gr\u00e0cies per quedar-vos, per sempre, en les nostres vides.<\/p>\n Hui som nosaltres les que vos mirem i vos acomiadem per \u00faltima vegada. Les que, amb el cor m\u00e9s ple que mai, vos diem:<\/strong><\/p>\n Fins sempre, Corts d\u2019Honor.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I ara, l\u2019\u00faltima mirada que em queda, i que em quedar\u00e0 per sempre, \u00e9s esta.<\/strong><\/p>\n I a mi, esta.<\/p>\n Una mirada que fa que, en este moment, sobren totes les paraules. <\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 hui parlen els ulls de la innoc\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n Els d\u2019una xiqueta que ha sabut representar Val\u00e8ncia i guanyar-se el cor de tot el m\u00f3n faller.<\/strong><\/p>\n Marta, t\u2019he vist cr\u00e9ixer durant este any. <\/strong><\/p>\n I en tots els moments he pensat en la sort immensa que he tingut de viure tot a\u00e7\u00f2 al teu costat.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I els teus, Carmen, per a mi parlen de l\u2019amor. \u00a0De tot eixe amor que he sentit cada vegada que he estat al teu costat.<\/p>\n Carmen, m\u2019has cuidat, m\u2019has agarrat de la m\u00e0 i m\u2019has fet sentir que, estigu\u00e9rem on estigu\u00e9rem, jo sempre et tenia a tu.<\/p>\n Has sigut el meu exemple, la meua companyia i, moltes voltes, el lloc on sentir-me segura.<\/p>\n Has sigut, i ser\u00e0s per sempre, l\u2019espill on mirar-me.<\/p>\n <\/p>\n I quan tot a\u00e7\u00f2 acabe, i les mirades de Val\u00e8ncia comencen a buscar uns altres ulls\u2026<\/strong><\/p>\n Nosaltres continuarem trobant-nos en els nostres.<\/p>\n Perqu\u00e8 podran passar els anys, per\u00f2 hi haur\u00e0 una mirada que jo reconeixer\u00e9 sempre entre milers.<\/strong><\/p>\n I jo tamb\u00e9.<\/p>\n Jo sempre trobar\u00e9 la calma en eixos ulls cristal\u00b7lins.<\/strong><\/p>\n I jo, la tranquil\u00b7litat en eixos ulls terreta.<\/p>\n <\/p>\n I potser, al final, simplement era aix\u00f2 el que vol\u00edem fer esta nit. Mirar als ulls de tota una ciutat.<\/strong><\/p>\n I en cada mirada ens hem emportat un trosset de Val\u00e8ncia per sempre.<\/p>\n Per\u00f2 sobretot hem descobert que, quan un somni \u00e9s tan gran, es queda ac\u00ed, en les mirades.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n I ara s\u00ed, Val\u00e8ncia. Ara nom\u00e9s quedes tu.<\/strong><\/p>\n Tu, que un dia ens elegires.<\/p>\n I tu, davant de qui hui tornem a estar les dos.<\/strong><\/p>\n Com el primer dia, Marta i Carmen.<\/p>\n Carmen i Marta.<\/strong><\/p>\n Val\u00e8ncia, gr\u00e0cies per deixar-nos mirar-te als ulls.<\/strong><\/p>\n I gr\u00e0cies per tot el que hem descobert quan tu ens has mirat a nosaltres.<\/p>\n Perqu\u00e8 entre totes les mirades que ens ha regalat la vida\u2026 les vostres sempre valdran m\u00e9s que mil paraules.<\/strong><\/p>\n I ara s\u00ed\u2026<\/strong><\/p>\n Amb els ulls plens de tot el que hem viscut\u2026<\/p>\n I el cor ple de tots vosaltres\u2026<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Gr\u00e0cies, Val\u00e8ncia.<\/strong>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overflow=”visible” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” column_element_direction_desktop=”default” column_element_spacing=”default” desktop_text_alignment=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_backdrop_filter=”none” column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” column_position=”default” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1\/1″ tablet_width_inherit=”default” animation_type=”default” bg_image_animation=”none” border_type=”simple” column_border_width=”none” column_border_style=”solid”][vc_gallery css=”” type=”nectarslider_style” images=”237300,237298,237296,237294,237292,237290,237288,237286,237284,237282,237280,237278,237276,237274,237272,237270,237268,237266,237264,237262,237260,237258,237256,237254,237252,237250,237248,237246,237244,237242,237240,237238,237234,237232,237230,237228″ image_loading=”default” ns_image_rendering=”default” ns_image_aspect_ratio=”16-9″ bullet_navigation_style=”see_through” onclick=”link_image”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overflow=”visible” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” column_element_direction_desktop=”default” column_element_spacing=”default” desktop_text_alignment=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_backdrop_filter=”none” column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” column_position=”default” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1\/1″ tablet_width_inherit=”default” animation_type=”default” bg_image_animation=”none” border_type=”simple” column_border_width=”none” column_border_style=”solid”][vc_column_text css=”” text_direction=”default”]Fotografies: Fotofilmax (JCF)[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overflow=”visible” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”][vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” column_element_direction_desktop=”default” column_element_spacing=”default” desktop_text_alignment=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_backdrop_filter=”none” column_shadow=”none”…<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":237235,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[309],"tags":[],"class_list":["post-236687","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-noticias-va"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=236687"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":237322,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236687\/revisions\/237322"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/237235"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=236687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=236687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=236687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}