La Torre Eiffel es una estructura de hierro dise\u00f1ada por Maurice Koechlin y \u00c9mile Nouguier y construida por el ingeniero Alexandre Gustave Eiffel para la Exposici\u00f3n Universal de Paris del a\u00f1o 1889. Fue durante a\u00f1os la estructura m\u00e1s elevada del Mundo con 324 metros de altura.
\nEste principal monumento franc\u00e9s ya hab\u00eda sido reproducido a escala menor pero como remate en dos fallas, en concreto para la Plaza de Mariano Benlliure (1929) y para Cuenca-Gran V\u00eda Fernando el Cat\u00f3lico (1964). En 1966, el artista Jos\u00e9 Barea S\u00e1nchez volvi\u00f3 a tomar esta construcci\u00f3n como elemento principal de una falla, esta vez para la de la Plaza del Caudillo.
\nObviamente fue reproducida a escala menor, siendo una d\u00e9cima parte de la original. Y aunque inicialmente se anunci\u00f3 en prensa que medir\u00eda 37 metros de altura, al final debi\u00f3 quedarse en 32 metros \u2014algo m\u00e1s del doble de lo que medir\u00e1 la de este 2016\u2014. El lema de la falla ya lo dec\u00eda todo: Ah\u00ed queda eso (\u201cAh\u00ed queda aix\u00f3\u201d). Y es que con las cifras del material utilizado en sus dos meses de construcci\u00f3n, no fue para menos: 24.000 kilos de madera, 22.000 tornillos y 350 tableros de madera, que dieron como resultado final una construcci\u00f3n de 25 toneladas de peso. Como curiosidad, se pod\u00eda acceder por una escalera lateral al primer piso donde era habitual que hubiera un bar para poder tomar algo.
\nTodo un alarde de ingenier\u00eda, que en la prensa de la \u00e9poca fue considerada como una falla \u201cmoderna\u201d, y en el que particip\u00f3 un amplio equipo de taller formado por Ram\u00f3n Navarro, Manuel Oliver, Antonio Mart\u00edn, Juan Barea, Antonio Monforte, y los carpinteros Toni Garc\u00eda, Germ\u00e1n Hern\u00e1ndez y Jos\u00e9 Morat\u00f3.
\nPor debajo, las escenas representadas por ninots, giraban en torno a temas relacionados con Par\u00eds: el t\u00edpico baile del can-can, \u201csi vas a Par\u00eds, papa\u201d, el baile de los apaches, y los artistas vanguardistas del barrio bohemio de la Ville Lumiere.
\nEstatua de la Libertad (1973)<\/p>\n
La Est\u00e0tua de la Llibertat \u2014el nom oficial \u00e9s La llibertat il\u00b7luminant el Mon\u2014 \u00e9s una escultura que fou regalada pels franceses als americans en 1886 para commemorar la seua independ\u00e8ncia i com a s\u00edmbol d\u2019amistat entre les dos nacions. \u00c9s obra de l\u2019escultor franc\u00e8s Fr\u00e9d\u00e9ric Auguste Bartholdi sobre una estructura interna de l\u2019enginyer Alexandre Gustave Eiffel, i fou instal\u00b7lada sobre una illa a l\u2019entrada del port de la ciutat de Nova York.
\nLa falla que se plant\u00e0 en l\u2019any 1973 en la antiga pla\u00e7a del Cabdill tenia per lema La Llibertat que, amb un pressupost de 1.100.000 pessetes, fou realitzada per l\u2019artista faller Vicente Luna Cerver\u00f3 i la gent que composava el seu taller en aquell moment. L\u2019original neoyorqu\u00ed nom\u00e9s fou 16 metres mes alt que la falla \u2014aproximadament la meitat\u2014, ja que segons la premsa de la \u00e8poca, la figura de la Llibertat tenia 25 metres d\u2019al\u00e7\u00e0ria que, recolzada en una base de 5 metres, donaren un altura total de la falla de 30 metres.
\nLa magnitud del projecte comen\u00e7\u00e0 amb la maqueta realitzada a escala, d\u2019uns dos metres d\u2019altura. La figura de l\u2019est\u00e0tua hagu\u00e9 que ser realitzada en deu peces diferents que serien unides en la plant\u00e0. I en concret, per a la pe\u00e7a modelada del cap s\u2019utilitzaren 7 tones de barro.
\nEn la seua base, la falla compt\u00e0 amb 30 ninots \u2014alguns de fins quatre metres d\u2019altura\u2014, que se dividiren en varies escenes que representaven diferents maneres que tenia la falta de llibertat de manifestar-se en nostra societat en forma de depend\u00e8ncia fins un possible estadi d\u2019esclavitud: la dona respecte a la moda; el borratxo, a la beguda; el futbolista, al seu club de futbol; el jugador, al joc d\u2019atzar; l\u2019\u00e0var, a la seua obra; l\u2019avi\u00f3, al carburant i els pirates aeris; la quasi nul\u00b7la llibertat del Rei; els homes de negocis, al tel\u00e8fon; l\u2019amant dels animals \u2014en concret gossos\u2014 que viu incl\u00fas encadenat a ells; i el jou del matrimoni que unix a l\u2019home i la dona. En resum, la llibertat \u00e9s una utopia per a tots.
\nConcorde (1981)<\/p>\n
El Concorde era un avi\u00f3 supers\u00f2nic que va ser producte del treball conjunt \u2014d\u2019on prov\u00e9 el seu nom com a conc\u00f2rdia entre pa\u00efsos pel desenrotllament\u2014 de les empreses A\u00e9rospatiale (francesa) i British Aircraft Corporation (brit\u00e0nica). Van estar volant 14 avions entre els anys 1976 i 2003. Este avi\u00f3, considerat un prodigi de l’enginyeria, era capa\u00e7 de tardar la mitat a fer un recorregut que un avi\u00f3 convencional
\nL’avi\u00f3 com a pe\u00e7a principal de la falla de la llavors Pla\u00e7a del Pa\u00eds Valenci\u00e0 va ser triat per l’auge i \u00e8xit que va tindre l’avi\u00f3 i, amb l’excusa del seu nom, satiritzar les escenes d’enfrontaments i atacs entre camioners espanyols i agricultors francesos que van protagonitzar l’estiu de 1980 com a senyal de protesta contra la venda m\u00e9s barata de productes espanyols en mercats francesos. D’ac\u00ed que el lema de la falla Concorde… Conc\u00f2rdia? invitara a una possible conc\u00f2rdia entre ambd\u00f3s pa\u00efsos, i en general entre els pobles i els pa\u00efsos de tot el m\u00f3n
\nAmb un pressupost de 5 milions de pessetes, totes les escenes giraven en al concepte de la conc\u00f2rdia: les autoritats espanyoles inviten a una paella al president franc\u00e9s perqu\u00e8 es comprometa que respectaran els nostres productes. Mentrestant, la cr\u00edtica al veto franc\u00e9s es va representar per mitj\u00e0 d’un bou s’ix de la ventrada i arremet contra un camell carregat de taronges valencianes. Tres espanyols \u2014una frutera, un pescador i un llaurador\u2014, fugen per a evitar ser atropellats. Un matrimoni divorciat es dona l’esquena a l’espera d’una possible conc\u00f2rdia. I en la sala d’espera de l’aeroport, esperen diversos projectes parats per a la ciutat de Val\u00e8ncia
\nDavid (1991)<\/p>\n
El David \u00e9s una escultura realitzada entre els anys 1501 i 1504 per l’artista itali\u00e0 Miguel \u00c1ngel Buonarroti. Esta obra cima del renaixement representa al rei David en el moment d’enfrontar-se al gegant Goliat i va ser concebuda per a la catedral \u2014Duomo\u2014 de Santa Maria dei Fiore (Flor\u00e8ncia). Est\u00e0 constru\u00efda en marbre blanc, amb un pes de 5.572 kg. i 5,17 metres d’altura \u2014algo menys que la reproducci\u00f3 com a escena d’este 2016\u2014.
\nEn la terreta de l\u2019art fou el lema escollit per l\u2019artista faller Jos\u00e9 Mart\u00ednez Moll\u00e1 per a la falla municipal plantada en la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament i que tingu\u00e9 un preu de 15 milions de pessetes. A difer\u00e8ncia de les anteriors reproduccions comentades, esta ho va ser a una escala major, ja que la figura del David mesurava 20 metres d’altura, per la qual cosa va ser considerada en el seu moment la figura-remat m\u00e9s gran plantada en falles. L’altura total de la falla va ser de 28 metres, ja que el David s’elevava sobre un gran pedestal.
\nLa idea general del projecte va ser del propi artista Jos\u00e9 Mart\u00ednez Moll\u00e1, ja que este t\u00e9 gran admiraci\u00f3 per l’obra de l’artista itali\u00e0, i li serv\u00ed com a eix central per a estendre el tema com un homenatge a l’art valenci\u00e0. Tal \u00e9s la devoci\u00f3, que per a la reproducci\u00f3 a escala de la maqueta va estar sis mesos.
\nTamb\u00e9 va destacar la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’artista Manolo Garc\u00eda en la planificaci\u00f3 i dissecci\u00f3 de l’acabament en diferents peces de grans mides, i del pintor Daniel L\u00f3pez, que va aconseguir que la figura llu\u00efra a l’aconseguir reproduir amb enorme fidelitat la tonalitat marm\u00f2ria de l’original.
\nLes escenes reflectien diferents tipus de \u201cl\u2019art aut\u00f2cton”. En primer lloc un homenatge al pintor valenci\u00e0 Sorolla; l’art comercial dels grans magatzems per a menjar-se al xicotet comer\u00e7; la disputa entre l’art cl\u00e0ssic i l’avantguardista, representada per la disputa dels pol\u00edtics en l’elecci\u00f3 del model de falla municipal, o la boda en qu\u00e8 es conjuga l’art cl\u00e0ssic (els n\u00f3vios eren Santa Caterina i el Miquelet) amb l’art avantguardista (els padrins eren la Pantera Rosa i l’IVAM); i finalment l’art dels pol\u00edtics, amb les seues pr\u00e0ctiques per a aconseguir el vot en les eleccions municipals.
\nMois\u00e9s (2014)<\/p>\n
\nEl Mois\u00e9s \u00e9s una escultura realitzada entre els anys 1513 i 1515 per l’artista itali\u00e0 Miguel \u00c1ngel Buonarroti. Represent\u00e0 a la figura b\u00edblica de Mois\u00e9s i est\u00e0 realitzada en marbre blanc. Encara que origin\u00e0riament es va encarregar per a la tomba del papa Julio II en la Bas\u00edlica de Sant Pere (Vatic\u00e0) , al final es va col\u00b7locar en l’esgl\u00e9sia de Sant Pietro in Vincoli (Roma).
\nLa falla municipal de la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament de l\u2019any 2014 portava per lema El dec\u00e0lec del valenci\u00e0, i que l\u2019artista faller Manolo Garc\u00eda reprodu\u00ed fidelment l\u2019escultura renaixentista de Miguel \u00c1ngel amb un cost de 170.000 \u20ac.
\n[widgetkit id=”200″ name=”20160315 Ayuntamiento”]\n
\nJavier MozasDelegaci\u00f3 d\u2019Arxiu-Biblioteca-Publicacions
\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overflow=”visible” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”] [vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” column_element_direction_desktop=”default” column_element_spacing=”default” desktop_text_alignment=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_backdrop_filter=”none”…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":30082,"comment_status":"closed","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[309],"tags":[],"class_list":{"0":"post-30084","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-noticias-va"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30084","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30084"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30084\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30082"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30084"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30084"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30084"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}