PRIMERA SESSI\u00d3: L’EVOLUCI\u00d3 D’UN OFICI
\nEl dilluns 2 de desembre tingu\u00e9 lloc la primera sessi\u00f3 de les Converses Les Falles, a la Nau d\u2019enguany, titulada “L\u2019artista faller: una professi\u00f3 reconeguda?”. Les aules de l\u2019edifici de La Nau van reunir l\u2019historiador Iv\u00e1n Esbr\u00ed, el professor de la Universitat Cardenal Herrera Jes\u00fas I. Catal\u00e1 i la directora del Museu de l\u2019Artista Faller, Pilar Luna, moderats per Toni Colomina.
\nJes\u00fas I. Catal\u00e1 va ser el primer a intervindr\u00e9, fent una introducci\u00f3 en qu\u00e8 va reflexionar sobre qu\u00e8 \u00e9s una professi\u00f3, destacant que no \u00e9s un ofici, per\u00f2 que el fet de no ser un professional implica ser millor o pitjor treballador. Una professi\u00f3 requereix una formaci\u00f3 reglada, va explicar Catal\u00e1, un marc legal, un sentit de pertinen\u00e7a a un col\u00b7lectiu i una \u00e8tica compartida. Catal\u00e1 va concloure la seua intervenci\u00f3 inicial preguntant si als artistes fallers els val la pena ser professionals.
\nL\u2019historiador Esbr\u00ed, per la seua part, va fer un recorregut per les etapes per les quals ha passat l\u2019ofici d\u2019artista faller i com la introducci\u00f3 del cart\u00f3 pedra, va suposar un canvi en l\u2019ofici, ja que els artistes comen\u00e7aren a ser una ind\u00fastria amb la compravenda de motles i aix\u00f2 feia que els tallers foren m\u00e9s rendibles.
\nL\u2019artista Pilar Luna, va real\u00e7ar l\u2019ofici fent una retrospectiva de l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019associacionisme dels artistes fallers des que es van associar per primera vegada en els anys trenta fins hui en dia. Parlant de la singularitat de l\u2019ofici i de les t\u00e8cniques tradicionals i l\u2019evoluci\u00f3, va demanar protecci\u00f3 oficial per a salvaguardar-lo.
\nA la pregunta llan\u00e7ada pel moderador sobre si els artistes fallers tenen els elements que articulen que se\u2019ls puga considerar com una professi\u00f3, Catal\u00e1 va respondre que hi veu un problema conceptual, ja que “dins de l\u2019ofici hi ha un ventall de professionals diferents que es dediquen a fer falles com a ofici”. Va reiterar que s\u2019ha de plantejar si els paga la pena eixe distintiu de professionalitzaci\u00f3. Catal\u00e1, insist\u00ed que “\u00e9s poc adient considerar-se professional sent artista” pel que fa a la independ\u00e8ncia de la creativitat d\u2019este.El concepte rom\u00e0ntic d\u2019artista, assenyal\u00e0 Esbr\u00ed, potser est\u00e0 renyit amb el concepte de professionalitzaci\u00f3. Per\u00f2 “\u00e9s l\u2019administraci\u00f3 qui obliga a etiquetar-te com a professional. Depenent de la inspecci\u00f3, un artista faller podr\u00e0 estar adscrit a un conveni o un altre, a un ep\u00edgraf de l\u2019IAE o un altre”, conclogu\u00e9 Esbr\u00ed.
\nD\u2019altra banda, es va comentar la diversitat d\u2019oficis que agrupa l\u2019activitat d\u2019artista faller, aix\u00ed com que el cicle formatiu d\u2019artista faller i escenografia \u00e9s un mitj\u00e0 per a realitzar l\u2019activitat, no un fi en si mateix. Parlant d\u2019esta titulaci\u00f3, es va comentar que, mentre que per al sector educatiu p\u00fablic s\u00ed que es reconeix l\u2019exist\u00e8ncia de la professi\u00f3, per a altres sectors p\u00fablics, com el tributari, no, i que tenir-la reconeguda oficialment en l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica seria necessari per a poder tenir un conveni col\u00b7lectiu m\u00e9s adequat a les seues necessitats.
\nLuna, per la seua part, explic\u00e0 que estos \u00faltims anys s\u2019est\u00e0 treballant per aconseguir un conveni exclusiu. Esbr\u00ed continua amb eixa reivindicaci\u00f3 explicant que els convenis com el de fuster no s\u2019ajusten a les necessitats dels artistes. “Hi ha un marc legal pel que fa a la formaci\u00f3 per\u00f2 no al tema professional”, indic\u00e0 Catal\u00e1.
\nEn el torn de paraula del p\u00fablic, el president de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Estudis Fallers, Ricard Catal\u00e1, apunta que l\u2019ofici d\u2019artista faller \u00e9s un treball estacional, fet que obliga els artistes a buscar altres opcions en diferents \u00e0mbits creatius, fet que s\u2019ha de veure com una oportunitat.
\nFinalment, l\u2019artista fallera Marisa Falc\u00f3 assenyal\u00e0 que l\u2019ofici sempre s\u2019ha vist amena\u00e7at i que va ser necessari crear la formaci\u00f3, per\u00f2 que encara no existeix l\u2019ofici d\u2019artista faller en el cat\u00e0leg de professions. Espera que arribe el dia que les autoritats i fallers comencen a lluitar per eixe reconeixement.
\nA manera de conclusi\u00f3 es plantegen les q\u00fcestions a tractar en la pr\u00f2xima jornada, entre estes si els artistes volen ser reconeguts i aquells aspectes de l\u2019ofici que cal definir. Com a colof\u00f3, Luna va subratllar que “la professionalitzaci\u00f3 canvia el t\u00edtol per\u00f2 no l\u2019ess\u00e8ncia del treball”.<\/p>\n
SEGONA SESSI\u00d3: LA INVISIBILITAT D’UNA PROFESSI\u00d3
\nLa millora del sistema d\u2019acreditaci\u00f3 professional, l\u2019ampliaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques per als estudiants i la seua inserci\u00f3 laboral, la inclusi\u00f3 de l\u2019artista faller en el cat\u00e0leg nacional de professions i la reforma del cicle superior de formaci\u00f3 professional s\u00f3n algunes de les propostes plantejades per a millorar la situaci\u00f3 actual.
\nI el dijous 4 de desembre va tindre lloc la segona sessi\u00f3 de les converses Les Falles, a la Nau. Moderats per Mar Piquer, documentalista, s\u2019aplegaren Manuel Gomicia, director general de formaci\u00f3 professional de la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3; Inmaculada Villena, cap de la Secci\u00f3 d\u2019Acreditaci\u00f3 de Compet\u00e8ncies Professionals de Labora (Servei Valenci\u00e0 d\u2019Ocupaci\u00f3 i Formaci\u00f3); Mar\u00eda Jes\u00fas Gim\u00e9nez, llicenciada en belles arts i professora del cicle superior de formaci\u00f3 professional d\u2019artistes fallers, i Ximo Esteve, secretari general del Gremi d\u2019Artistes Fallers de Val\u00e8ncia.
\nObr\u00ed el torn d\u2019intervencions Manuel Gomicia, qui va recordar la seua participaci\u00f3 en la posada en marxa, l\u2019any 2009, del estudis del cicle superior de la FP d\u2019artista faller des del Ministeri d\u2019Educaci\u00f3. L\u2019actual director general de Formaci\u00f3 Professional apunt\u00e0 que qualsevol sector professional \u00e9s m\u00e9s potent si t\u00e9 darrere una relaci\u00f3 de compet\u00e8ncies i que, si esta ve de la formaci\u00f3, encara \u00e9s millor. Record\u00e0 que la idea que el sector tinguera un t\u00edtol d\u2019FP venia de la voluntat del Gremi d\u2019unificar en una formaci\u00f3 reglada totes les compet\u00e8ncies professionals. No obstant aix\u00f2, Manuel Gomicia plantej\u00e0 que no tots els professionals necessiten totes les compet\u00e8ncies que s\u2019adquirixen en els estudis de la FP. De fet, ent\u00e9n que nom\u00e9s un percentatge dels treballadors del sector \u00e9s necessari que tingueren compet\u00e8ncies adquirides a trav\u00e9s de la titulaci\u00f3.
\nPer la seua part, Ximo Esteve introdu\u00ed la perspectiva de les relacions laborals en el sector. D\u2019una banda, plantej\u00e0 el problema derivat del fet que fins ara els artistes fallers estaven en el r\u00e8gim general, per\u00f2 que recentment, arran d\u2019una inspecci\u00f3 de treball, se\u2019ls ha considerat artesans de la fusta, adscripci\u00f3 que ha sigut impugnada per la Federaci\u00f3 de Gremis d\u2019Artistes Fallers. D\u2019alta banda, Esteve coment\u00e0 que els sindicats es pregunten com \u00e9s possible que m\u00e9s de 300 empreses no tinguen un conveni que regule el sector. Davant aix\u00f2, l\u2019objectiu del Gremi \u00e9s tornar al r\u00e8gim general i intentar desplegar una estructura que puga atendre les demandes laborals. Esteve tanca la seua intervenci\u00f3 denunciant la falta d\u2019implicaci\u00f3 de la Generalitat a l\u2019hora d\u2019atendre les necessitats dels artistes fallers de tota la Comunitat Valenciana i demanant una major implicaci\u00f3 del govern valenci\u00e0 com a garant del patrimoni.
\nEn el seu torn Mar\u00eda Jes\u00fas Gim\u00e9nez lament\u00e0 que la professi\u00f3 d\u2019artista faller no estiga en el cat\u00e0leg nacional de professions, no conste com a ofici. Tot i aix\u00f2, pensa que l\u2019establiment dels estudis superiors de formaci\u00f3 professional li han donat major visibilitat. Va posar en valor este cicle formatiu perqu\u00e8 es tracta d\u2019una formaci\u00f3 \u00fanica al m\u00f3n, ja que nom\u00e9s est\u00e0 a la Comunitat Valenciana. I apunt\u00e0 una dada sobre la inserci\u00f3 laboral dels estudiants: s\u00f3n deu les persones eixides del cicle superior que han aconseguit muntar la seua pr\u00f2pia empresa en estos sis anys i un 25 per cent les que tenen treballs relacionats amb eixos estudis.
\nEn la seua intervenci\u00f3, Inmaculada Villena parl\u00e0 del proc\u00e9s posat en marxa per a acreditar les compet\u00e8ncies d\u2019aquells artistes fallers que no han cursat el cicle formatiu superior i que els permet adquirir un reconeixement oficial. Un proc\u00e9s destinat a aquelles persones que no tenen la formaci\u00f3 reglada, per\u00f2 s\u00ed l\u2019experi\u00e8ncia en el sector. Fins ara s\u2019han fet dos convocat\u00f2ries, els anys 2013 i 2018, en qu\u00e8 s\u2019han acreditat 214 i 75 persones, respectivament. Villena plantej\u00e0 que l\u2019acreditaci\u00f3 de compet\u00e8ncies visibilitza all\u00f2 que saben fer les persones i que si a estes els falta alguna part dels m\u00f2duls que integren el cicle superior, se\u2019ls dona formaci\u00f3 per a poder completar-la. D\u2019esta manera, all\u00f2 que ja es t\u00e9 acreditat permet cursar nom\u00e9s la resta de la formaci\u00f3 necess\u00e0ria per a aconseguir el t\u00edtol.
\nA partir d\u2019esta primera ronda s\u2019entaul\u00e0 un di\u00e0leg entre els representats de l\u2019administraci\u00f3, el del Gremi d\u2019Artistes Fallers i una de les docents del cicle superior, que va servir per a analitzar l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3, assenyalar algunes mancances i trobar solucions que puguen millorar la formaci\u00f3 pr\u00e0ctica dels estudiants i la seua inserci\u00f3 laboral, l\u2019acreditaci\u00f3 professional dels treballadors o la inclusi\u00f3 de la professi\u00f3 en el cat\u00e0leg oficial.
\nAix\u00ed, Ximo Esteve pregunt\u00e0 sobre la possibilitat que els artistes fallers que hagen de completar els m\u00f2duls que els falten per a aconseguir la titulaci\u00f3 oficial puguen fer la formaci\u00f3 en unes dates que s\u2019adapten al calendari de treball dels artistes fallers. En resposta, Manuel Gomicia parl\u00e0 de la possibilitat d\u2019establir un model semipresencial de formaci\u00f3 a dist\u00e0ncia.
\nSobre l\u2019acreditaci\u00f3 per a aquells artistes fallers que no han cursat el cicle superior de formaci\u00f3 professional, Inmaculada Villena explic\u00e0 que els requisits s\u00f3n tindre tres anys d\u2019experi\u00e8ncia en els \u00faltims deu anys, per\u00f2 que els procediments tenen un nombre de places limitat, perqu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil constituir les comissions formades per experts en la qualificaci\u00f3 que assessoren i avaluen. Record\u00e0 que en cada proc\u00e9s s\u2019ha parlat amb el Gremi d\u2019Artistes Fallers per a fixar el nombre de places en cada convocat\u00f2ria i que, encara que es tragueren m\u00e9s places de les proposades pel Gremi, la demanda va ser major.
\nSobre aix\u00f2, Mar\u00eda Jes\u00fas Gim\u00e9nez plantej\u00e0 el cas de moltes dones que han format part dels equips professionals de tallers familiars d\u2019artistes fallers que han vist com se\u2019ls ha denegat l\u2019acreditaci\u00f3 per no poder justificar eixa experi\u00e8ncia laboral.
\nEn el debat, Ximo Esteve plantej\u00e0 la paradoxa que en la certificaci\u00f3 professional no conste el nom d\u2019artista faller quan s\u00ed que existix un t\u00edtol formatiu. Sobre aix\u00f2, Manuel Gomicia va fer un rep\u00e0s de com es va crear el t\u00edtol de formaci\u00f3 professional al voltant dels artistes fallers. Planteja que un t\u00edtol es fa quan existix una qualificaci\u00f3, per\u00f2 que, despr\u00e9s de veure el sector i les compet\u00e8ncies amb qu\u00e8 es treballa en els tallers, no es va trobar cap qualificaci\u00f3 d\u2019artista faller, tot i que hi havia una voluntat de fer eixe t\u00edtol. Davant d\u2019esta situaci\u00f3, va explicar que es va tirar pel recte, agafant dos qualificacions que ja existien i que tenien alguns punts de contacte, completant-les amb assignatures relacionades amb els artistes fallers, per\u00f2 que no es corresponien a una qualificaci\u00f3 professional. Com a conclusi\u00f3, Gomicia apunt\u00e0 que el t\u00edtol existent s\u2019hauria d\u2019actualitzar, ja que hauria d\u2019haver estar pensat en quatre m\u00f2duls, associats a quatre unitats de compet\u00e8ncia: les dos que ja existixen (relacionades de la compet\u00e8ncia professional d\u2019escenografia) i dos m\u00e9s noves (associades a les compet\u00e8ncies dels artistes fallers).
\nXimo Esteve reivindic\u00e0 tamb\u00e9 que es reconeguera la professi\u00f3 en el cat\u00e0leg nacional de professions i que la qualificaci\u00f3 recollira l\u2019artista faller. Plantej\u00e0 que la instauraci\u00f3 dels estudis ha fet que hi haja m\u00e9s m\u00e0 d\u2019obra en un sector que no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019absorbir-la i que el cicle superior hauria d\u2019anar completat de m\u00e9s formaci\u00f3 pr\u00e0ctica. Sobre aix\u00f2, plantej\u00e0 la possibilitat que es poguera subvencionar la contractaci\u00f3 dels estudiants per a poder donar eixa oferta formativa que complete l\u2019ensenyament rebut en la formaci\u00f3 professional. Eixa subvenci\u00f3, segons Esteve, hauria de tindre en compte l\u2019estacionalitat del sector, perqu\u00e8 la durada dels contractes no podria ser d\u2019un any sencer, sin\u00f3 que haurien de ser discontinus.
\nEn este punt Mar\u00eda Jes\u00fas Gim\u00e9nez record\u00e0 la baixa inserci\u00f3 laboral dels estudiants i argument\u00e0 que el problema de la manca de treball en el sector es deu a la compet\u00e8ncia deslleial entre els artistes i al treball en negre.
\nSobre este aspecte, Gormicia record\u00e0 que qualsevol formaci\u00f3 de qualsevol professi\u00f3, una volta acabada, ha de completar-se amb una etapa d\u2019aprenentatge. No \u00e9s una singularitat d\u2019este sector. Coment\u00e0 que el t\u00edtol cont\u00e9 400 hores de formaci\u00f3 en empreses, per\u00f2 que hi hauria la possibilitat d\u2019establir una FP dual, que ampliaria les hores de formaci\u00f3 amb ajudes a les empreses que contracten els alumnes. Amb este sistema, el centre educatiu negocia amb les empreses el temps de formaci\u00f3 que treballaran en empreses alternant institut i treball (amb un total de 700 hores de formaci\u00f3 en empresa).
\nArran d\u2019aix\u00f2, Mar\u00eda Jes\u00fas Gim\u00e9nez va subratllar que l\u2019FP dual permet una major estabilitat de l\u2019alumne, ja que els dos anys de pr\u00e0ctiques est\u00e0 en la mateixa empresa. I anunci\u00e0 que curs que ve es posar\u00e0 en marxa l\u2019FP dual del cicle superior d\u2019artista faller en l\u2019institut de Benicalap.
\nEn la ronda d\u2019intervencions final, el president de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Estudis Fallers, Ricard Catal\u00e1, llan\u00e7\u00e0 la proposta que la Conselleria organitze, per la singularitat i responsabilitat d\u2019esta titulaci\u00f3, un simposi o jornades, amb un treball previ, per a aprofundir en totes les q\u00fcestions plantejades al llarg del debat. Catal\u00e1 coment\u00e0 que el fet que el t\u00edtol d\u2019artista faller siga superior (com ho s\u00f3n els estudis universitaris) li dona un estatus important en el marc dels estudis superiors europeus. Per esta ra\u00f3, plantej\u00e0 Catal\u00e1, el sector professional, el Gremi, ha de cuidar la titulaci\u00f3 i els artistes han d\u2019assumir la funci\u00f3 de tutors en pr\u00e0ctiques.
\nLes intervencions de les dos sessions de les converses Les Falles, a la Nau es poden consultar en Twitter, amb l\u2019etiqueta #FallesNau, i s\u2019arreplegaran en un dossier especial del pr\u00f2xim n\u00famero de la Revista d\u2019Estudis Fallers, que es publicar\u00e0 el mar\u00e7 de 2020.<\/p>\n
Fotografies: Associaci\u00f3 d’Estudis Fallers i Junta Central Fallera
\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overflow=”visible” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”] [vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” column_element_direction_desktop=”default” column_element_spacing=”default” desktop_text_alignment=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_backdrop_filter=”none”…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":45869,"comment_status":"closed","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[309],"tags":[],"class_list":{"0":"post-45871","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-noticias-va"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/45871","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=45871"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/45871\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/45869"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=45871"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=45871"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=45871"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}