Junta Central Fallera rep una donació de llibrets de falla de les primeres dècades del segle XX
Els documents els posseïa Vicente Martínez Mengual, conegut com a escriptor i poeta amb el pseudònim de Sento Coll Verd
Junta Central Fallera ha rebut una donació de llibrets de falla de les primeres dècades del segle XX que posseïa Vicente Martínez Mengual, conegut com a escriptor i poeta amb el pseudònim Sento Coll-Verd. En concret, la donació l'ha realitzada la seua neta, Amparo Martínez Ferrando, depositària del llegat del seu avi.
Les Falleres Majors de València, Laura Mengó i Paula Nieto, com a màximes representants de les Falles, han presidit esta vesprada l'acte formal de lliurament de tots estos materials a la ‘casa gran’ de les Falles de València, en una ubicació perfecta per a l'ocasió com és la sala Falleres Majors de València de la seu de Junta Central Fallera, on es troben exposats els quadres de totes les màximes representants falleres que la ciutat ha tingut al llarg de la seua història.
L'acte ha comptat amb l'assistència dels representants de la comissió Port de Silla, amb la seua fallera major, Judith del Valle, i president, Lorenzo Pérez, així com amb la fallera major infantil, Carla Navarro, i el president infantil, Arnau Zaragozá. També ha assistit la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Silla, Josefina Zaragozá. D'aquesta manera, l'Arxiu de Junta Central Fallera continua creixent i incorporant més materials que representen la història viva de la festa.
La delegació d'Arxiu i Biblioteca ha agraït aquesta nova donació que “ajudarà a completar i augmentar les diverses col·leccions documentals que es guarden, tant per a la necessària tasca administrativa que diàriament es fa en aquesta casa com per a les comissions falleres o particulars que la necessiten per a les seues investigacions”. En aquest sentit, des de l'àrea han remarcat que les portes de Junta Central Fallera “sempre estan obertes a qualsevol donació de documentació antiga pel bé de la nostra festa”.
Sento Coll-Verd
Vicente Martínez va ser president d'honor de la falla Port de Silla. La seua afició a les Falles li venia de ben menut. Tenia set o huit anys quan anava en companyia dels seus amics pels carrers del Pilar, Maldonado, Àngels i Hospital, tots plegats cridant “Una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep”. Tot el què arreplegaven ho portaven a la plaça del Pilar, on ajudaven a amuntonar-ho i li pegaven foc front a la caserna de l’exèrcit que hi havia allí.
Uns anys més tard, quan ja hi havia falles plantades, en una comissió que donava a Àngels i Maldonado, es desfeia la gola cridant: «Deu cèntims val el llibret. Compre’l perquè porta tota l’explicació i relació de tot el que conté la falla». A canvi de vendre el llibret, sempre queien alguns bunyolets. Així fou fins que es va enamorar de la manera de treballar per la festa al barri del Carme. Als carrers de Jordana, Ripalda, però sobretot a la plaça de l’Arbre, on la gent es divertia molt més en balls i activitats.
I amb el sentit crític que tenia per a la festa, va formar una penya en companyia d’una colla d’amics per a donar el premi a la millor falla. Pagaven dos quinzets a la setmana per al lloguer d’un cotxe el dia de Sant Josep i poder visitar totes les falles plantades. El cotxe era com els que portaven antigament els banderilleros i, amb l’estendard que havien confeccionat, visitaven totes les falles i donaven el banderí a la falla més ben feta, segons el seu criteri.
Després de fer parada a Silla, la seua tia li va demanar que fora el president d’una nova comissió que estava formant-se. L’objectiu era plantar falla en l’any 1974. Finalment, va acceptar el càrrec i va estar al capdavant de la falla Poble de Silla durant tres anys. Després, va abandonar la comissió per tornar a ser faller a la ciutat de València.
En companyia d’un amic seu, va crear la falla Lluís Santàngel–Maties Perelló a l’any 1977. Aquest mateix any, en el mes de maig, es va constituir una nova falla a Silla, la comissió Port de Silla, a la qual es va apuntar tota la seua família. Llavors, va tornar per a organitzar a este col·lectiu fester, on va marcar la línia “d’estimar la cultura, recuperar la identitat com a poble i lluitar per la llengua”.
Així, va ensenyar a escriure llibrets de falla, tasca que va desenvolupar durant quasi 20 anys. Els seus llibrets tenien com a escrits principals la crítica, els versos dedicats a les falleres majors i un caixó faller on cabia tota la poesia que escrivia. Eren llibrets en tot el sentit de la paraula, de format menut i plens d’ironia i sàtira. Martínez els escrivia sempre des d’un prisma popular, quotidià, senzill i molt directe, i amb un vocabulari pròxim parlava de temes quotidians.
Sempre va participar molt activament de tots els aspectes de la festa fallera: escrivint llibret, versos, assajant, organitzant les presentacions o dirigint representacions teatrals, fins que per qüestions d’edat hagué d’anar deixant de fer el treball que durant tants anys havia realitzat. Això sí, sempre es mostrà obert i receptiu a les noves iniciatives culturals, perquè sabia que darrere hi havia una colla jove d’homes i dones amb moltes ganes de treballar. En definitiva, va ser una persona honesta, un faller vocacional que vivia per a la festa fallera, un home que va saber transmetre la seua passió per la festa a tots i a totes els que formaven part de la comissió.
L’Ajuntament de Silla, al 1984, el va nomenar fill adoptiu per tot el seu treball cultural. La comissió del Port va crear la seua presidència honorífica l’any 1990, com a manera d’agrair-li tot el que els havia ensenyat. A la comissió ho recorden com “un home difícil de repetir, un treballador incansable de la festa que es va preocupar per la cultura, la llengua, els arrels i la tradició, en una època en què ser faller estava mal vist i portar la brusa negra era un pecat”.
Fotografies: Fotofilmax Fotógrafos
