La Cavalcada del Patrimoni reuneix de nou la cultura i la festa

Establir vincles festius i culturals és un dels seus principals objectius La tercera edició de la Cavalcada del Patrimoni a València va tenir lloc ahir, 11 de març, a partir de les 18 hores des de la Llotja. Es tracta d’una cita festiva que se celebra després que la UNESCO declarara a les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2016. Els seus principals objectius són reforçar els vincles i les connexions de la ciutat amb altres manifestacions festives i rituals del món que també tenen aquest reconeixement.
El recorregut, que va finalitzar en Marquès de Sotelo, va estar encapçalat per la Colla de Tabal i Dolçaina de Junta Central Fallera i, després d’ells, pels gegants i cabuts. En este sentit, i tal com es porta fent en els darrers anys, des de la Regidoria de Cultura Festiva s’ha recuperat a l’antiga parella de gegants que representen a Jaume I i a Violant d’Hongria. Al costat d’ells, a més, la comparsa de cabuts de la ciutat, feta per José Luis Ceballos i Paco Sanabria, van representar a diferents personatges històrics valencians.
A continuació, el públic assistent va poder gaudir de l’Associació de Campaners de l’Alqueria de la Comtessa amb el seu campanomòbil. Es tracta d’una estructura de metall que simula un conjunt de cinc campanes diferents. També aquí es van poder veure detalls de la cultura i la història valenciana, ja que una de les campanes més petites que completaven aquesta estructura estava decorada amb una creu dels templers, en record de l’ordre que va tutelar l’adolescència de Jaume I.
Els negrets i dansadors de l’Alcúdia van sorprendre a tots els assistents amb dues danses rituals documentades des de mitjan segle XVIII. En este cas, es tracta de la unió dels negrets, una de les moixigangues més antigues que es conserven a la Ribera del Xúquer, i els dansadors, guardians de la Verge, la dansa masculina més emblemàtica de l’Alcúdia.
Un dels reclams de la vesprada va ser el Tio de la Porra de Gandia, personatge que forma part de la cultura tradicional de la ciutat. Es tracta d’una figura curiosa, ja que el seu origen és incert, tot i que sembla que pot remuntar, com a mínim, a la fi del segle XIX. Com a curiositat, dirigeix ​​una banda de tambors que anuncia l’inici de les festes patronals de Gandia.
De cara al final de la cavalcada es va poder gaudir del ritme, el folklore i la merenga de la República Dominicana. Aquest va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i, a més de representar l’essència festiva del país, va posar la música, l’alegria i el ball a la vesprada. El punt final de la cavalcada hi van posar els Fatxos d’Onil, uns rams d’espart encesos per donar calor de manera simbòlica a Jesús de Natzaret el 24 de desembre.
En paraules de Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva i President de Junta Central Fallera, la celebració fallera es tracta d’una oportunitat per difondre altres expressions festives valencianes, però també de totes les cultures. Això té com a objectiu, segons ell, “promoure la convivència intercultural i la divulgació dels rituals festius al voltant del món”. Sens dubte, tots els presents van poder gaudir de molts plats culturals, tant de la comunitat com de l’exterior.
Fotografies: Armando Romero
[widgetkit id=”1870″ name=”11032018 CabalgataPatrimonio”]