La xerrada va ser una activitat més de “Les Falles de l’Antigor” L’historiador de l’art i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Iván Esbrí va oferir el passat dissabte 1 de desembre a les 17 hores una xerrada per a xiquets i xiquetes titulada “Els orígens de les Falles … i més” al casal de la Falla Plaça de la Santa Creu.
L’activitat es va emmarcar dins el programa de festes que l’Ajuntament de València, mitjançant la regidoria de Cultura Festiva i en col·laboració amb la Delegació de Promoció del Patrimoni de Junta Central Fallera, va preparar amb motiu del segon aniversari de la inclusió de les Falles a la llista de Patrimonis Culturals Immaterials de la Humanitat per la UNESCO.
La xerrada va comptar amb la presència de la Fallera Major Infantil de València, Sara Larrazábal, la seua Cort d’Honor, els representants infantils de la comissió de la Falla Plaça de la Santa Creu i altres xiquetes i xiquets. Iván Esbrí la va dividir en tres parts. En la primera d’elles, i d’una forma amena i didàctica, se’ls va exposar la teoria gremial de l’origen de les Falles, és a dir, que van sorgir en el si del gremi de fusters. En este sentit, també els va esmentar el tradicional “Cant de l’Estoreta” que cantaven els xiquets quan transportaven els trastos vells que els veïns els donaven i que, finalment, serien apilats i cremats.
No obstant això, en la segona part, Esbrí els va explicar altres factors i elements que sembla que també intervenen i obren més teories a l’origen de la festa fallera. Estos van des de la pirotècnia en l’època àrab, la construcció d’obres efímeres ja des del segle XVI, la literatura festiva o les comunitats de veïns, que són els que fan la festa, entre d’altres.
A la tercera part d’ “Els orígens de les Falles … i més”, Iván Esbrí va realitzar una exposició de testimonis relatius a les festes de Sant Josep. Estos van des dels primers gravats de dibuixos de falles en premsa o dietaris de mitjans del segle XIX, fins a mostres de l’actualitat. Els xiquets i xiquetes van poder veure fotos de monuments fallers, esbossos, imatges de l’ofrena, de cartells o de llibrets. També va tenir un paper especial la figura de la Fallera Major de València, la representació i protagonisme de la qual va ser una de les qüestions més plantejades per les representants de tots els fallers infantils, que allí es trobaven. En este sentit s’exposa, a més, quan comencen a introduir-se els càrrecs infantils o el seu primer ninot indultat, que va ser el 1963.
A més, durant l’exposició mitjançant diapositives Esbrí va utilitzar els personatges de Mortadel·lo i Filemó, que van aportar també major dinamisme i vivesa al relat. De fet, l’última de les imatges són ells dos brindant i ballant, un senyal que tots els elements que s’estaven explicant van portar a les Falles a ser, des de fa dos anys, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El membre de l’Associació d’Estudis Fallers afirma que la importància d’este tipus de xerrades rau en la pròpia “educació en valors”, ja que les Falles, quan siguen adults, seran una part de més de la seua forma de ser i de la seua identitat : “Estan prenent consciència de què és tot este món i han d’anar assumint coneixements mitjançant una educació”. També posa l’accent en el fet que tots ells assumiran càrrecs de responsabilitat en un futur: “Seran presidents i presidentes, tresorers o delegats”.
Un cop finalitzada esta xerrada va tenir lloc el tradicional “Cant de l’Estoreta” pels carrers del barri del Carme, que va finalitzar a la plaça de la Santa Creu. Este va estar presidit per Sara Larrazábal i per la seua Cort d’Honor. Tot això en un moment dedicat als més menuts dins de la celebració del segon aniversari d’aquest reconeixement per la UNESCO. La importància resideix que, com a futurs representants de la festa, han de conèixer els seus orígens, els seus objectius i el seu valor cultural i patrimonial.
Fotografies: Armando Romero
[widgetkit id=”2261″ name=”01122018 CharlaIvanEsbri”]
[widgetkit id=”2262″ name=”01122018 Cantdelestoreta”]