La figura d’una dona apoderada, sòlida i en posició de meditació protagonitza l’obra
Davall el lema “Açò també passarà”, els artistes fallers Manolo Martín, José Ramón Espuig i el dissenyador Escif van presentar ahir al Centre Cultural del Carme l’esbós de la falla municipal de les Falles 2020.
Com a element central la falla tindrà una dona meditant. “Res més. Una dona majestuosa, elegant, profunda. Una dona apoderada, sòlida, contundent”, van assenyalar els artistes durant la seua intervenció.
A primera vista, esta meditadora se’ns presenta impassible, com una muntanya. No obstant això, alguna cosa en ella ens fa sospitar que es mou. Efectivament, un mecanisme en la base del monument permet la seua rotació en una latència que reproduïx l’interval de temps de la rotació de la terra. 360 graus en 24 hores. La muntanya es convertix llavors en far, omplint amb la seua presència cada racó de la plaça.
“La falla municipal per al 2020 serà una gran falla de fusta que girarà 360° graus cada dia, amb molta sàtira i ninots repartits per tota la plaça”, va afegir el president en funcions de JCF i regidor en funcions de Cultura Festiva, Pere Fuset.
D’esta manera, la figura central anirà acompanyada de diferents escenes que es trobaran descentralitzades per tota la plaça de l’Ajuntament.
A més, durant l’explicació de la seua obra, els artistes van ressaltar com la festa de les Falles pren els carrers de la ciutat. “La pólvora, el foc, la llum i la calor de la gent conformen un escenari festiu incomparable i molt atractiu. Són dies de celebració en els quals el món es para. O almenys això sembla”, afegiren. La meditadora, amb el seu moviment quasi invisible, ens demostra el contrari. El riu seguix el seu llit i esta falla, com totes les anteriors, també canviarà amb el foc, rebent amb la seua cara més amable l’arribada del bon temps. Un altre any més, després de l’hivern, va arribar a la fi la primavera.
Consciència, vida i moviment són les idees que predominen en un projecte que part de la llei de la impermanència.
Llei de la impermanència: “Açò també passarà”
Conta la llegenda que fa ja molts anys un home molt ric va morir sent ja vell. Els seus fills van decidir dividir el patrimoni a parts iguals. La meitat per a cadascun. Quan tot estava dividit van trobar un xicotet paquet que el seu pare havia amagat. En el paquet hi havia dos anells. L’un era d’or i diamants. L’altre era de llautó. El germà major, sentint avarícia, va decidir quedar-se amb l’anell més valuós, al·legant que potser era un anell familiar que hauria de passar de generació en generació. El germà menor va somriure i va acceptar la decisió. A partir d’ací, cadascun va viure la seua vida. El germà major, que s’havia quedat amb l’anell d’or, se sentia molt feliç a l’arribar la primavera, però quan arribaven temps com els durs hiverns, se sentia molt deprimit i infeliç.
La seua ment es desequilibrava amb facilitat. El germà menut es va posar a pensar: «El meu pare va guardar amb molta cura l’anell d’or, això és evident, però també va guardar en el mateix lloc i amb la mateixa atenció este anell de llautó. Ha de tindre algun significat». Llavors, a l’examinar-lo amb atenció, va veure que tenia una inscripció en el seu interior, que posava: AÇÒ TAMBÉ PASSARÀ. «Esta és l’ensenyança del meu pare», va pensar amb gratitud i decidit posar-se l’anell. En arribar la primavera goig de la primavera, mirant el seu dit es deia: «Sí, açò també passarà, esta felicitat no serà eterna». Després va arribar l’hivern i, a pesar del fred i les incomoditats, mirant el seu anell es deia: «Sí, açò també passarà». Així és la llei de la naturalesa, és la llei de la impermanència.
Meditar consistix a entrenar la nostra consciència en l’acceptació de la impermanència. Els pensaments venen i van. Les experiències venen i van. El material ve i se’n va. El dia donarà lloc a la nit, que donarà lloc al dia. Tot es mou tot el temps. La realitat és efímera.També les falles ho són. Any rere any, les flames s’ho emporten tot. La il·lusió, l’energia, el temps i el lliurament absolut de tot un any s’esvaïxen la nit de la cremà per a tornar a aparéixer al cap de pocs dies. Esta és possiblement una de les característiques intrínseques de les falles i possiblement la seua gran riquesa. Acceptar el caràcter efímer de la nostra festa també ens revela una de les grans lleis universals de la natura. Tot canvia tot el temps.
El pressupost previst per a la falla municipal de Martín, Espuig i Escif és de 205.000 euros. El projecte, així com el de la falla infantil municipal, va ser triat per majoria mitjançant un comité seleccionador independent, designat per entitats falleres i artístiques després de les presentacions dels projectes que optaven a plantar en la plaça de l’Ajuntament el mes vinent de març.
Fotografies: Armando Romero i Festes de València.
[widgetkit id=”2583″ name=”05062019FallaGran.2020″]
