La revista Cendra presenta la seua vint-i-cinquena edició

Conté una extensa anàlisi de la presència d’elements de reivindicació valencianista en les falles o un esquema històric del naixement i l’evolució del ninot de falla 29 novembre, 2019
Este dimecres dia 27 de novembre, entre les 20:00 i les 21:30 h, s’ha presentat en la seu del Centre Municipal de Serveis Socials de Ciutat Vella (carrer de l’Hostal de Morella, núm. 2) el número 25 de la revista Cendra, que va fer este mes de juliol els seus 14 anys.
A l’acte, que va tindre lloc en l’impressionant pati de l’edifici, van assistir el regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i president de Junta Central Fallera, Pere Fuset i Tortosa; la Fallera Major de València, Consuelo Llobell Frasquet; la regidora de Joventut, Festes i Falles de l’ajuntament de Borriana, Maria Lluïsa Monferrer Aguilella; el secretari General de la Junta Central Fallera, Ximo García Ortells; la vicepresidenta de Cultura, Pepa Gómez Valle, i el vicepresident de Festejos, Joventut i Infantils, Daniel Buj Escorihuela; a més d’altres companys de diverses delegacions de la JCF i un públic divers d’estudiosos i gent llegida en falles.
L’acte va comptar amb la presència de l’equip de la revista, amb Manuel Sanchis Ambrós, Hernan Mir i Serrano, Juanjo Medina i Bonilla, Quino Puig Safont i Ramon Estellés i Feliu, i d’una representació dels editors, en estar també Braulio Torralba. 
Hernan Mir va ser el presentador de l’acte i de la revista, que té amb una magnífica portada de Javier Valiente -de qui s’oferix una interessantíssima entrevista realitzada per Juanjo Medina-, i està introduïda pel tradicional “Obrint Pas”, en este cas redactat per la vicepresidenta Pepa Gómez, esplèndidament caricaturitzada per Vicente Lorenzo.
Junt a les col·laboracions gràfiques de Miguel Santaeulalia, Vicente Lorenzo, el mateix Javier Valiente -amb una segona portada també publicada en este número-, Josep Lluís Aguilar i Matías Real; la revista ens oferix un recorregut històric per les falles de Carcaixent i de la Junta Local Fallera de Borriana, així com de les fogueres innovadores a Alacant; a més d’una extensa anàlisi de la presència d’elements de reivindicació valencianista en les falles de la capital, un esquema històric del naixement i l’evolució del ninot de falla, i el resultat del buidatge dels expedients d’autorització de les falles de València que es conserven en els nostres arxius, des de 1881 a 1971, en allò que fa a la censura d’elements representatius del col·lectiu LGTBI.
 
 
[widgetkit id=”2767″]
Fotografies: Armando Romero