Corpus Christi: solemnitat, simbolisme i tradició

La ciutat de València celebra la seua Festa Grossa. Un any més, l’esperit festiu harmonitza amb la solemnitat religiosa, el simbolisme i la tradició del poble valencià, deixant un cap de setmana per al record. 60 dies després de Pascual es celebra la festivitat del Corpus Christi, antigament anomenada Corpus Domini. Encara que la data exacta de la celebració és el dijous posterior a la Santíssima Trinidad, moltes ciutats, com València, ho celebren el diumenge següent.
Declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial en 2010, la festa del Corpus de València, ha sigut considerada durant segles, com la festivitat més important de la ciutat. La Festa Grossa. Un Solemne homenatge a l’Eucaristia que té el seu origen en l’Edat Mitjana.
Encara que el dia gran de la festa es celebra el diumenge, València es prepara per a la festivitat des de dies abans. El divendres al matí, el tret d’eixida ho marca el trasllat de les Roques des de la Casa de les Roques fins a les Alberedetes de les Torres de Serrans. A la vesprada, són traslladades fins a la Plaça de la Mare de Déu on queden exposades. Possiblement, les Roques siguen l’element més cridaner del nostre Corpus. Es tracta d’una espècie de carros triomfals que els historiadors i investigadors, majoritàriament, situen per primera vegada, en 1413, quan la ciutat va voler homenatjar el Rei Ferran d’Antequera en la seua primera entrada a València. 
Per això, es van construir tres carros triomfals que simbolitzaven: La divisa de Rei, Les set cadires, i Les set edats. En l’actualitat, el grup ho formen 11 Roques: la Diablera, la de Sant Miquel, la de la Fe, la de Sant Vicent Ferrer, la Puríssima, la de la Santíssima Trinidad, la de València, la Fama, la de Sant Joan de Ribera o del Patriarca, la de la Mare de Déu dels Desemparats, i la del Sant Calze. En elles, es representen relats bíblics.
Un altre dels actes que se celebra el divendres, és l’entrega de “pomells”. Al mig dia, representants del Corpus entreguen els “pomells” a institucions seculars, civils, militars i eclesiàstiques, per a invitar-los a la festa.
La jornada del divendres acaba amb el tradicional sopar de l’escaleta, un sopar de germandat entre els corpusianos, que se celebra en la Casa de les Roques, en la que es fan entrega de les recompenses i reconeixements a socis, entitats i col·laboradors. Alicia Moreno, la Fallera Major de València, va tindre l’honor de passar un estoneta entre els Amics del Corpus de València durant este acte d’entrega de recompenses, després del qual, es va celebrar, com és costum, la Nit d’albaes, per la contornada de la Casa de les Roques i la Plaça de la Mare de Déu.
Fotografies: Armando Romero
[widgetkit id=”297″ name=”escaleta”]
En la vesprada del dissabte, la Plaça de la Mare de Déu acull la representació dels Misteris, sempre representats per xiquets i xiquetes. Enguany, es van representar els misteris de Sant Cristòfol i els pelegrins, i el del Rei Herodes, a càrrec dels alumnes del col·legi Sagrat Cor de Jesús – Esclaves, i del Col·legi Mare de Deu del Pilar, respectivament.
Després d’un concert oferit per la Banda Municipal de València en la mateixa Plaça, es va celebrar la Nit de Festa, una cercavila que seguix el recorregut invers a la Processó, en el que acompanyats per la banda de música, es fan entrega dels premis de balcons adornats.
El dia del Corpus comença amb un volteig de campanes des de la Torre del Micalet que precedix la Missa de Pontifical. Cap el mig dia, la cavalcada del convit, també coneguda com la Degolla, ocupa tot el protagonisme de la festivitat. Una cavalcada que se celebra, encara que de forma intermitent, des de 1516, i en la que el Capellà de les Roques invita les autoritats i al poble a assistir a la Processó vespertina. Es representen també distintes danses, la primera, que obri el seguici, és la dels gegants i cabuts. Després d’ells va el Capellà, muntat a cavall i, després, altres grups de danses tradicionals al so de la dolçaina i el tabalet: la magrana, la Moma i els momos, els cavallets, els turcs, els arquets i els pastorets.
Sens dubte, la més coneguda és la de la Moma i els momos. En ella, la Moma (representada per un home vestit de dona) lluita contra els set pecats capitals (la superba, l’avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l’enveja i la peresa) , representats per els momos, que realitzen un vistós ball de bastons que conclou quan es rendixen davant de la virtut que encarna la Moma.
Després de les danses es representen els Misteris d’Adam i Eva, i el de Sant Cristòfol i els pelegrins, deixant el del Rei Herodes per al final, en el que apareixen un grup de soldats que representen a la guàrdia executora del decret del Rei de degollar tots els xiquets menors de dos anys de Betlem. El pas d’este grup pels carrers Cavallers i Avellanes, s’ha convertit en el moment més divertit de la festivitat, ja que al seu pas, els veïns els tiren poals d’aigua. Esta part de la cavalcada és coneguda com la poalà. 
És a primera hora de la vesprada quan comencen els preparatius per a la celebració de la Processó. En primer lloc, les Roques ixen de la Plaça de la Mare de Déu, recorren els carrers per les quals posteriorment passara la Processó fins a arribar a la Casa de les Roques, Després de les Roques es procedix a la enramà, en la que carros llancen la murta pel recorregut processional. A continuació, ixen els grups de ball: gegants, nanos, la mangrana, i la Moma.
A les 19:00 hores dóna començament la Processó, des de la Porta dels Apòstols, després d’un repicament de campanes, que tornarà a sonar a les 20:00 hores, just en el moment en què ix la Custòdia. Obri la processó la Policia Local a cavall, amb uniforme de gala i, a continuació, la Senyera, flanquejada per “les banderoles”. Després d’ella, la Cruz processional de la Catedral.
És el moment dels protagonistes de l’Antic Testament, encapçalats per Sant Miquel amb dos ànimes, i de les escenes al·legòriques més populars. Li seguixen Noe, Abraham… Moisés i Aaró… l’Arca de l’Alianza… Sansón… David i els músics d’Israel… Salomó i la Reina de Saba… els Profetes Majors i Menors, les Matrones… .
Enguany, com sol ser tradicional, vam poder veure les Falleres Majors de València participant en la Processó. Alicia Moreno, Fallera Major de València va representar a la Reina de Saba. Sofia Soler, Fallera Major Infantil de València, va representar a l’Ángel del Desert d’Hored, que oferix pa i aigua a Elías en la seua fugida de la Reina Jezabe.
Després dels personatges de l’Antic Testament, els representants de les Parròquies de la ciutat, així com el Gremi de Confiters, que van donar pas als elements al·legòrics de la ciutat: Ángel Custodi, Heralds amb armes de la ciutat, clarins i timbales i, finalment, la Senyera precedint a la Banda de Música Municipal de València.
A continuació, es representen els personatges del Nou Testament, encapçalats per Simeón i la Profetessa Ana, que anuncien la figura del Messies. Després d’ells Sant Joan Baptista, els Dotze Apòstols, els Quatre Evangelistes, les tres Àguiles (Les dos xicotetes pareixen significar la unió de l’església de Roma i Espanya, d’ací les inicials R i E que figuren en el seu tors. L’Àguila Gran fa clara referència a Sant Joan Evangelista, litúrgicament conegut per l’Àguila de Patmos. Porta un colom en el pic, i d’ala a ala i sostinguda també pel pic, porta una cinta amb la inscripció “In principi erta verbum et verbum erat apud Deum” amb que comença el seu Evangeli) . Després de les àguiles, representants de les Parròquies del centre de la ciutat i el Gremi de Forners i de Sastres i Modistes.
Tornen a representar-se, a continuació, els tres Misteris (Herodes, Adam i Eva, i Sant Cristòfol i els pelegrins) i, després Sant Nicolau i la barca, Santa Margalida i la cucafera (una gran tortuga que representa, segons la llegenda al dimoni dominat per la Santa) , Sant Jordi i el drac, Santa Marta i la tarasca, Santa Maria Egipcíaca, la beata Agnés de Benigànim.
És el torn de les Associacions i Institucions cíviques i religioses. Després de les que, 26 reis, vestits amb túniques blanques, porten un ciri de més de 2 metres i mig d’altura, i simbolitzen als ancians de l’Apocalipsi adorant el corder sense taca. Són “els cirialots”.
A estos, els seguixen invitats civils i militars, després dels quals desfilen els representants de la Seu Catedralícia, encapçalats pels símbols basilicals i pontificals de la Seu, i donant pas a la Custòdia del Santíssim Sagrament, portada per preveres i flanquejada per 6 macips, que és rebuda per una immensa pluja de pètals de roses. Després de la Custòdia, l’Arquebisbe de la Ciutat, Antonio Cañizares, acompanyat dels Bisbes, autoritats civils i militars i, finalment, tancant la Processó, la Banda militar i un piquet militar, al so d’una marxa processional.
Fotografies: Josep V. Zaragoza
[widgetkit id=”298″ name=”procesioncorpus”]