La primera Reina de les Falles va ser triada un 13 de setembre en l’Umbracle dels jardins dels Vivers.
Text: Javier Mozas
Fotografies: El Mercantil Valenciano y Las Provincias
El càrrec de Fallera Major naix de la unió dels Jocs Florals organitzats per Lo Rat Penat i els concursos de bellesa de mises que van tindre la seua eclosió en les dècades vint i trenta del segle passat.
L’elecció en dos anys consecutius —1929 i 1930— d’una valenciana per al concurs de Senyoreta Espanya (ara Miss Espanya), propicià que el Comité Central Faller creara el seu propi concurs per a elegir a la Reina de les Falles, unint d’esta manera “un festejo tan bello como el de las fallas con algo más bello y hermoso” com la dona valenciana que és “cantera inagotable de reinas y campeonas de belleza, que han asombrado, no sólo a España toda, sino al mundo entero”, en paraules del diari El Mercantil Valenciano.
La primera sessió va ser el dissabte 13 de setembre. En l’Umbracle dels jardins dels Vivers, situat en la part que donava a l’antiga Fira Mostrari, s’instal•là una plataforma que imitava al Pont de Plata del teatre de l’Òpera de París. Les 59 belleses falleres que s’inscrigueren, arribaren al recinte acompanyades dels seus familiars i comissions falleres, li les regalaren un ram de flors i s’assentaren en un espai reservat per a elles.
A continuació, el presentador i faller de Benicalap, Vicente Boada, anunciava a cada concursant en veu alta —el micro no funcionà—, i cada candidata desfilà per la passarel•la amb el seu vestit de nit, els aplaudiments i els vitols del públic. La decisió final va dependre de la quantitat d’aplaudiments rebuts per cada una, sent tal valoració arreplegada per un jurat composat pel comte de Berbedel, en representació de l’Ajuntament; els senyors Julio Jiménez i Vicente Meseguer, per l’Associació de la Premsa; el senyor Manuel Sigüenza i el senyor Manuel Giménez Cotanda, pel Cercle de Belles Arts, i el senyor Julián Vilella i Jesús Lleó, president i vocal del Comité Central Faller, respectivament.
Una vegada acabada la desfilada, el jurat deliberà i, passats uns minuts, s’anuncià el veredicte del jurat als sons de l’Himne Regional que tocà en directe la banda de la Unió Musical, al mateix temps que el comte de Berbedel col•locà a les onze elegides les bandes acreditatives, que van ser brodades en la casa de la viuda de Bienvenido Gurrea.
Les onze preseleccionades foren: Teresa Ballester (Gracia-En Sanz), Carmen Mas (Sorní-Gravador Esteve), Carmen Huélamo (Comte de Salvatierra d’Álava), Ángeles Algarra (plaça de Calatrava), Caridad Molina (Doctor Olóriz), Teresa Aledón (Mislata), Maruja Comín (Cabanyal) , Vicenta Blesa (plaça de la Mercé-Gracia-Linterna), Teresa Visach (Fresquet), Amparo Serrano (plaça del Molí de la Robella), i Amparo Beút (plaça del Mercat).
La polèmica d’esta preselecció botà quan es conegué al principi que almenys les candidates de les comissions falleres de Cuba-Dénia i la Plaça de Mossén Sorell no havien nascut a la nostra ciutat. Encara que més polèmic va ser la de Carmen Huélamo, que va haver de desmentir que no havia nascut en Conca, sinó a Massanassa, i que de xicoteta emigrà a la ciutat castellana. La nit es va allargar fins a les tres de la matinada amb música allí mateix per a tot el públic assistent, les candidates, i el jurat.
Al següent dissabte, dia 20 de setembre, tingué lloc la fase final de l’elecció del concurs de Belleses Falleres. A les onze elegides se’ls imposà una banda de seda amb els colors nacionals i l’escut brodat del Comité Central Faller. Durant l’acte, “los comentarios corrían de boca en boca, haciéndose cálculos y apostillas sobre quien había de ser la agraciada [Reina de las Fallas]; no faltaban los murmuradores que, dándoselas de entendidos, bajaban el tono de voz, y después de alargar la cara pronunciaban al oído un nombre cabalístico, que en boca de aquellos “sabihondos” era como una letra a “pocos minutos vista”.”
Esta vegada, i per tal d’evitar la fallada tècnica del micròfon, la reconeguda Casa Guzmán instal•là un nou que va ser utilitzat pel conegut periodista Tristezas per a retransmetre l’acte. Esta segona nit consistí en la desfilada de les onze senyoretes triades el dissabte anterior i, una vegada finalitzat, el jurat —composat pels mateixos membres més Enrique Molina per l’Associació General Fallera Valenciana—, després d’uns breus minuts, procedí a donar a conéixer el veredicte final i proclamà Ángeles Algarra Azuara com a Reina de les Falles 1931. La vencedora també guanyà una “torrá de llonganises i botifarrons” oferida per l’acreditat carnisser Andrés Alfaro. Molts comerços i empreses van col•laborar amb regals, que van ser repartits com a premis entre totes les candidates.
El comte de Berbedel, als acords de l’Himne Regional, li va imposar la banda amb la Senyera. A continuació, i als acords d’El Faller, li imposà a la seua Cort d’Honor la banda amb els colors nacionals, acompanyada d’un ram de flors i una caixa de bombons. A la fi de l’acte, totes les candidates abandonaren l’escenari desfilant per la passarel•la, ovacionades pel públic, i es dirigiren al restaurant on li’ls va oferir un lunch. Dies després, el fotògraf Valentín Pla les obsequià amb el magnífic reportatge fotogràfic d’eixes vetlades.
L’elegida, Ángeles Algarra Azuara, desfilà amb un senzill trage de creppé setí, acabat en un elegant coll d’atzabeja mat, amb canonet d’argent i perles; els pendents eren de perles estil portugués. En la seua curta agenda d’actes, normalment acudí en trage de nit, i de manera puntual el de valenciana.
Va nàixer l’any 1910 en la localitat de Cheste i va morir l’11 de març de 1981. Era la filla menor del conegut doctor Eduardo Algarra Moreno —que tenia la seua clínica en el carrer de Cavallers, 20— i de Dolores Azuara Cebrián. Era morena, tenia 19 anys en eixe moment, i la premsa la descriu com simpàtica, somrient i atractiva. Estava estudiant últim curs de piano del Conservatori de Música, i entre les seues aficions estaven el cinema i la lectura, tenint com a ídols a l’actriu Greta Garbo i al novel•lista Armando Palau Valdés. Era fallera de la Plaça de Calatrava —actual Plaça del Negret—, i des de xicoteta ja li apassionava la festa fallera.
[widgetkit id=”599″ name=”20160928Mozas”]
