Durant la nit del 19 de març, les flames van devorar en uns minuts la falla d’Alejandro Santaeulalia i Dulk, dedicada a la conscienciació mediambiental. Després de l’emotiva Cremà de ‘Saps qui soc? També’, la falla municipal infantil, va arribar el torn de la Cremà de la falla municipal, obra enguany de l’artista faller Alejandro Santaeulalia i de l’artista urbà i dissenyador Antonio Segura (Dulk). Quan València ja havia cremat pràcticament totes les seues falles i amb el nou horari, el cel de la plaça de l’Ajuntament s’il·luminava a les 23.00 hores de la nit per a començar a l’espectacle pirotècnic previ, elaborat per la Pirotècnia Hermanos Caballer.
Més de sis minuts de potents focs artificials que van encendre la nit valenciana i el final de la qual va ser l’inici de la Cremà d’una falla municipal que quedarà per sempre en la memòria dels valencians i valencianes, així com de totes les persones que han visitat la ciutat de València durant el mes de març, que han quedat impressionats amb la falla municipal.
Una falla que va calar foc ràpidament i les flames de la qual abrasaven a llarga distància. La figura central de la falla, l’os polar, es va desfer com un ciri, intuïnt-se darrere de les immenses flames que els bombers controlaven des del sòl de la plaça de l’Ajuntament. També el gel va desaparéixer ràpidament, no fruit del calfament global, però sí de les flames de la Cremà. En la base, els animals ja extints passaven a ser història i record. La part posterior del monument, un món industrial que creix de manera desmesurada i sense control, també va sucumbir al foc. Es posava així punt final a aquest cicle que dona pas a les Falles del 2023.
La Fallera Major de València, Carmen Martín Carbonell, la seua Cort d’Honor i el president de Junta Central Fallera, Carlos Galiana, s’acomiadaven així de la imponent i espectacular falla que ha presidit la plaça de l’Ajuntament durant pràcticament tot el mes de març.
Fotografies: Armando Romero (JCF)
[widgetkit id=”3261″]