Un jurat artístic tria a Escif i Pere Baenas per a la falla municipal amb més pressupost de la història

Escif i Pere Baenas seran els encarregats de realitzar la falla municipal de 2024. Així ho ha decidit un jurat designat per entitats falleres i artístiques. Es tracta de la falla que tindrà el major pressupost de la història “per a posar en valor el treball dels artistes fallers”, segons ha explicat el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset. A més, seguint les bases del concurs d’enguany, el projecte contempla l’ús de materials sostenibles per a la realització de la falla, perquè cal recordar que València serà Capital Verda Europea el 2024. Enguany s’han incrementat els projectes presentats fins a un total de 5 candidatures.
El regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha agraït a tots els candidats i candidates “la valentia i l’esforç d’haver presentat un projecte” i ha recordat que “com en els anteriors anys del govern actual, el jurat que ha triat el projecte guanyador és estrictament artístic”.
Concretament, enguany s’ha augmentat un 10% el pressupost fins a arribar als 239.000 euros per a la falla gran. “L’objectiu no és un altre que salvaguardar la figura de l’artista faller, perquè sense ells les Falles no existirien”. En aquest sentit, ha recalcat que “l’augment del pressupost no significa que la falla haja de ser més gran, sinó que millorem la retribució dels artistes fallers”.
Respecte al jurat que ha participat en l’elecció ha estat format per Carmen Sabater Orenes (vicepresidenta de la Interagrupació de Falles de València), en representació d’aquesta entitat; Amparo Ordaz i Ceballos, dissenyadora de moda i de falles experimentals i innovadores des de 2015 en la falla Miser Rabassa-Poeta Maragall), en representació de la Federació de Falles I+E; José Luis Pérez Pont, director del Centre del Carme Cultura Contemporània; Arturo Català Benet (ha combinat l’activitat pedagògica amb la professional en el camp del disseny d’interior i la construcció com a professor a l’Escola d’Arts i Superior de Disseny de València o en diversos tallers i estudis d’arquitectura) en representació de la Capitalitat Verda Europea i Mar Piquer Muela (documentalista, experta universitària en falles i creativitat) en representació del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València.
José Luís Pérez Pont ha destacat que “aquesta falla representa una posada en escena totalment diferent del concebut fins ara”, mentre que Amparo Ordaz ha considerat que “la falla de l’Ajuntament brillarà per la seua fusió entre la tradició i la innovació”. Mar Piquer, per part seua, ha dit que està convençuda que la falla “tindrà moltíssima llum”.
Quant a la proposta guanyadora, és una falla que farà ús de 100% materials sostenibles en tota la seua traçabilitat. Segons expliquen els artistes, els agradaria demostrar que “això és possible i aprofitar la visibilitat que té la falla de l’Ajuntament per a llançar un missatge de canvi tan necessari per a la continuïtat de la nostra cultura. Per això, el repte és que tots els materials que utilitzem siguen sostenibles i ecològics”.
Respecte als artistes guanyadors, es pot destacar de Pere Baenas que ha plantat més de 300 falles i fogueres de les quals 41 en secció Especial. Ha realitzat 4 vegades la falla municipal de València: “Mare Nostrum” en 2002; “Aluci ne” en 2004; “La mar al vent” en 2007 i “València 2011: Esport tot l’any” en 2011. En els seus més de 40 anys de professió ha obtingut nombrosos premis, entre els quals podem destacar 13 primers premis en la secció Especial, 3 d’ells en Convent Jerusalem, 2 en la Plaça del Pilar i 8 en fogueres d’Alacant.
Pel que respecta a Escif, és un professional actiu en l’escena de l’art de carrer des de mitjans dels anys 90. Amb un dibuix nítid de línies clares i colors sobris, les seues pintures llibertàries qüestionen les lluites actuals, els moviments de resistència, els desafiaments del capitalisme i les problemàtiques mediambientals que enterboleixen la nostra època. Ha realitzat un gran nombre de projectes en contextos urbans al llarg de tot el món, passant per Rússia, els Estats Units, l’Índia o el Senegal, entre molts altres països, sempre en contacte directe amb el púbic i la realitat del context en el qual intervé.
Finalment, cal destacar que el gran nivell de totes les propostes presentades ha fet que la deliberació del jurat s’allargara durant diverses hores. En tot cas, el veredicte ha sigut per unanimitat.